divendres, 27 de març del 2015

Composicions 6



                                                              Estany en un parc de Vic, després d'una ventada



Quina nitidesa i feinada. Fins i tot sap greu de treure-la
 

                                                               Quin follon de sabates a la mesquita!



                    De qui és? Meva no, però dóna un toc que ajuntat a les diferents parets evita un efecte de monotonia simètrica

dimecres, 25 de març del 2015

Composicions 5


                                               Dinant, a la furgoneta, amb un sol lateral que entrava per la finestra

                                                            Coreografia a mig contrallum


                                                            Coreografia en el focus

                                                          Coreografia a Sant Corneli

dimarts, 24 de març del 2015

Composicions 2


Una taula de ping pong que estava al jardí. Unes caixes plegables, una cadira i un fons que no m’agradava. Esborrat. Flota. La taula trencada, un bocí de cel. Tot irreal, fins i tot la cadira té uns colors poc seriosos... Tant se val.


Jo no fumo, espero pacientment que ella acabi de fer un treball. Fora fa fred, la humitat es diposita dalt la taula. La cadira de davant està buida. No em té cap interès
sos... Tant se val.



                           Sostre?, terra?, finestra? Trampeta per baixar a un celler amagat?


El gat te les mesures ben agafades. Passa un o dos caps al dia per a desesperació del gos, d'aquesta massa de pel que sembla un motxo, que borda però no pot fer res per impedir que passi a un pam dels seus nassos

dilluns, 23 de març del 2015

composicions 3



                                         Tardor, ha fet vent i fa uns dies que no plou





Parcial. Corba envoltada de plecs recentment planxats.


Sostre d'una galeria comercial centreeuropea



                                             Cervesa fresca, més aviat gelada

diumenge, 22 de març del 2015

Composicions 4



                                                   Feina d’una nit freda




                                               En un prat del Pas de la Casa, a Andorra




Vaig anar a fer unes fotografies a una guarderia, ep! Escola bressol, que no és el mateix. Em van tenir vint minuts esperant que totes les criatures estiguessin netes i polides, i mentre, va cridar l'atenció aquesta decoració a l'entrada del racó de la cuina




        Costa Vermella a l'hivern. Sol esmorteït amb una llum molt maca i un grapat de coloms aprofitant la caloreta.

dissabte, 21 de març del 2015

composicions 1


Banyera a El Folló.
L'habitació groga. Vàries vegades amb la gent de Pasta de Full passàvem un parell de dies a aquesta casa per inspirar-nos a escriure. Va ser molt enriquidor, un cop a l'any.
Quan el preu de la casa es va posar privatiu vam canviar de llocs, i es va mantenir el nom Anem a fer el Folló, a diversos llocs. La casa era altament fotogènica.

Feia falta una composició amb urgència, minuts, i a més la van batejar com obra d'art... A terra, el mòbil, una burilla i fer punta a un llapis


Unes plantes a la platja. La supervivència. I durant un temps va ser la fotografia que tenia jo com a caràtula en el Facebook. Va ser la primera que vaig trobar a ma, i em va semblar be


Quan per Reis o Sant Antoni es tiren caramels des dels cavalls els nens i pares, s'abraonen per aconseguir-ne quants més millor. Aquest va quedar a les potes d'un dels cavalls, poc després va quedar totalment esmicolat

divendres, 20 de març del 2015

Focs de diables








He vist tantes vegades els focs dels diables de Cardedeu que és un repte aconseguir alguna fotografia diferent a les d’anys anteriors. Però no em puc resistir de fer-ne alguna si el Verro està prop o un parell de diables baixen pel campanar. M’agraden, i sempre hi ha una imatge plàstica.




dimarts, 17 de març del 2015

Fons









D’aquestes fotos en diem fons. Són textures, que moltes vegades fem servir per fons de revistes o anuncis, on no volem un fons llis. Són coses i materials molt diferents, sempre una part d’un tot, que aïllada te personalitat pròpia.

A vegades poden ser grans espais, i d’altres uns centímetres separats de la resta.

Flors verdes






En el mon vegetal el verd és el més abundant, però entre les flors poques són d’aquest color.
La funció de la flor és precisament destacar per atraure als insectes i que s’enduguin el pol·len.

Però en hi ha, i alguns insectes les visiten. 



dilluns, 16 de març del 2015

Variacions sobre unes fulles






                     Poc a dir. Jugant amb una imatge fascinant de les que trobes caminant pel bosc




diumenge, 15 de març del 2015

Detalls de la V de setembre del 14


Detalls de la V de setembre del 14



 La V de l’11 de setembre del 2014 va estar plena de detalls. Era una gran massa formada per moltes individualitats, cada gra de sorra comptava per a fer la gran muntanya. La gent es va guarnir amb il·lusió, les famílies van compartir el dia festiu, hi va haver confiança en que si tants volíem una cosa, argumentada i aparentment lògica i justa. Qui ens ho havia de negar?

Mesos més tard, quan escric això, els interessos partidistes, individus que temen perdre una cadira i un sou, estan avant posant el seu interès al de tota una nació. Bastant de desencís, però primer alliberem-nos d’Espanya i després ja mirarem de fer un Estat més just.



dissabte, 14 de març del 2015

La B baixa del setembre del 2014





Mig any més tard de la que havia de ser la darrera gran manifestació abans de la independència, la perspectiva fa veure moltes coses.
El poble, entre els que m’incloc, s’havia il·lusionat, amb un projecte coherent, justificat, i que sols tenia l’oposició de l’Estat espanyol. Per orgull i per economia, a parts iguales. Tant grosses que sumen més de un.
Dins Catalunya semblava que sols els desinformats o els visceralment anticatalans s’hi oposarien, però era sols qüestió d’informar.
Però l’enemic ha sortit dins, com donant la raó a Aznar quan deia que ens deixessin que nosaltres sols ens barallaríem i res aniria endavant.
Interessos econòmics i poc clars, afanys de protagonisme, picabaralles dins els partits quan sembla que la cosa avança i hi haurà càrrecs a repartir... han fet que en tacticisme de partit faci que anant en una mateixa direcció s’agafin camins paral·lels i a una velocitat diferent. I que partits sense ideologia de País, veient que s’enfonsen divaguen i es distreguin de l’objectiu principal. Aconseguir la independència per a gestionar els propis recursos i amb ells construir un país millor.
Fer un Estat nou dóna l’oportunitat de treure lleis obsoletes, de saltar-se vicis i prerrogatives antigues i dins l’empenta renovadora marcar de prop als qui s’enriqueixen a costa dels demés. Ja hi haurà temps d’organitzar-se! Però primer hem de poder decidir per nosaltres mateixos.
El temps va en contra, cada cop el dèficit ens nimba més recursos. S’estan creant lleis per a entorpir els nostres anhels i “legalment” impossibiliten qualsevol canvi, per una senzilla qüestió aritmètica, son molts els que decideixen que seguim pagant.

Total, volia fer quatre ratlles per a posar aquestes fotografies. Costa saber a quin guia seguir quan veus com divaguen.



dilluns, 9 de març del 2015

Dron



El dron que li han robat al meu fill


Quan algú em fa una malifeta m’emprenyo, i molt! Però quan li fan a algú a qui estimo, als fills o la dona, el sentiment és d’odi i agressivitat, i si no hi puc intervenir, la impotència em crea una sensació física que faria mal al causant.
El dia que vaig fer aquestes fotos el meu fill s’havia comprat un dron. Estava feliç, provant-lo amb un amic. El volia com instrument de feina, per un projecte a l’estrtanger, on viu.
Havia d’aprendre a fer-lo anar per poder desenvolupar el seu treball.
Quan em va dir que uns funcionaris corruptes li havien retingut a la duana i li prenien els papers que acreditaven la seva propietat, no em va semblar increïble. Jo també he vist i patit funcionaris corruptes, però vaig pensar que ho solucionaria. Però no, van marejar-lo 15 dies amb tràmits i passades aquestes dues setmanes van considerar l’objecte “abandonat” i sense cap dret a reclamació.
Ell s’ho va prendre més racionalment que jo: són uns cabrons, però soc la part dèbil i només hi tinc a perdre i algun “ricachón” del país ho vol.
Bé, no val la pena dir res, jo em vaig reafirmar en la idea de que hi ha gent intrínsecament dolenta i injusta i no dic el que penso.

Les fotos del dron, ja un document.