El dron que li han robat al meu fill
Quan algú em fa una malifeta m’emprenyo, i molt! Però quan
li fan a algú a qui estimo, als fills o la dona, el sentiment és d’odi i
agressivitat, i si no hi puc intervenir, la impotència em crea una sensació física
que faria mal al causant.
El dia que vaig fer aquestes fotos el meu fill s’havia
comprat un dron. Estava feliç, provant-lo amb un amic. El volia com instrument
de feina, per un projecte a l’estrtanger, on viu.
Havia d’aprendre a fer-lo anar per poder desenvolupar el seu
treball.
Quan em va dir que uns funcionaris corruptes li havien
retingut a la duana i li prenien els papers que acreditaven la seva propietat,
no em va semblar increïble. Jo també he vist i patit funcionaris corruptes,
però vaig pensar que ho solucionaria. Però no, van marejar-lo 15 dies amb
tràmits i passades aquestes dues setmanes van considerar l’objecte “abandonat”
i sense cap dret a reclamació.
Ell s’ho va prendre més racionalment que jo: són uns
cabrons, però soc la part dèbil i només hi tinc a perdre i algun “ricachón” del
país ho vol.
Bé, no val la pena dir res, jo em vaig reafirmar en la idea
de que hi ha gent intrínsecament dolenta i injusta i no dic el que penso.
Les fotos del dron, ja un document.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada