punxes de cactus

Hi ha aficions de risc, com el parapent, escalada o submarinisme. Però pocs tenen en compte el que els passa a les persones aficionades a col·leccionar cactus.

Sembla que surtin del propi dit. Pobreta!

moments, provocats o no

Aquestes quatre fotografies són molt diferents.
Els clips a la meva taula de treball estan agrupats en voltant d'una pedra imantada.Ho veig quasi cada dia, és una imatge que aillada em sembla bella.

 Aquesta altra imatge és totalment artificial. unes pedres, planes, que estan per ser dibuixades, escollides entre centenars que hi ha a les platges. Al costat sorra, cuidadosament col·locada així, amb uns reguerots fets amb els dits, a manera d'un jardi japonès, minimalista. Tot dalt d'una fusta, un suport que presenta uns matisos agradables, en una mateixa gama de colors.

 Desordre que en poca estona, espero, desapareixerà. Però que mentre em sembla estètic: un caos de taces i papers blancs amb dues ampolles de vi i una resta de cervessa que li donen color, igual que el fuxia d'una pared al fons.

 I aquí una feinada d'exposició, en una parada de menjar ambulant. Sap greu veure aquest muntar i desmuntar de cada dia, i unes ampolles que en tot un dia pràcticament no es mouen, sort que tenen articles menys macos però que venen mes.