Avui, dins la meva feina habitual, he anat a cobrir un acte
que en principi era per defensar l’escola catalana i la immersió lingüística
davant l’atac del govern espanyol contra tot el que sigui català.
Hi havia unes 90 persones i ha començat amb una lectura
compartida. Diversos representants de les entitats que formen “Som escola”,
mestres, associacions de famílies...el propi ajuntament hi tenia
representació...han llegit un manifest. En ell es destaca que el voler posar
una casella en els fulls d’inscripció, on les famílies puguin exigir que el seu
fill ha d’estar escolaritzat en castellà crearà divisió entre els alumnes per
raó de llengua. El sistema d’immersió lingüística actual ha fet que tots els
catalans escolaritzats siguin bilingües i dominin el castellà millor que en
altres comunitats monolingües. És un intent de desfer la cohesió aconseguida
fins ara.
Un cop acabada la lectura es va a passar a un altre acte,
que generalment es fa els dilluns, però en aquest cas s’ajunta amb aquesta
reivindicació i és la de demanar la llibertat pels presos polítics.
Quan es planteja això, els membres del PSC que estan a la
sala, i que participaven de la protesta per voler acabar amb la immersió lingüística,
s’aixequen i marxen. Moment que algú d’entre el públic aprofita per preguntar
als de Som escola si tenen pensat què faran si l’Estat es nega a retirar
aquesta casella i acaba amb el sistema escolar actual. Respon la regidora d’Ensenyament,
Isabel Sallès, dient que no ho saben, que en alguna reunió més gran ho han de
parlar.
Llavors un grup de mares aprofita per fer una reivindicació
demanant que no es tregui cap línia de P3 al Granés, que Cardedeu no ha de
perdre cap línia i el que s’ha d’aconseguir és baixar les ratios.
A continuació és l’ANC qui pren la paraula per continuar amb
la petició de que s’alliberi als presos polítics, Dani Rangil llegeix una carta
de Josep Rull contestant una que li havien enviat quan estava a la presó, i que
no li vamn donar, com moltes més, fins que el van alliberar. Àngel Casas, fa
com cada dilluns en el mateix tipus d’acte, un apunt històric sobre la secular repressió
que té Catalunya per part de Castella, en aquest cas sobre el mestre Baldiri
Reixach, que ja el 1749 volia que a les escoles catalanes s’ensenyessin cinc
idiomes i per aquest ordre d’importància: català, llatí, castellà, francès i
italià. El cas és que el 1768 es fa un Decret en que s’obliga a ensenyar en
castellà, tot i que molts mestres rurals van continuar fent-ho en català, ja
que sinó els seus alumnes no podien seguir cap explicació. I en el segle XIX es
deia que mentre a França es feien escoles, a Espanya es feien casernes de la
Guardia Civil.
