dilluns, 29 de febrer del 2016
diumenge, 28 de febrer del 2016
Flors d'ametller
Com cada any veure florir l'ametller que tenim a la porta de casa fascina. Són pocs dies, un parell de setmanes, i avui en particular, havent plogut, desprenen perfum.
dissabte, 27 de febrer del 2016
divendres, 26 de febrer del 2016
dijous, 25 de febrer del 2016
La Boqueria, un mercat molt viu
La Boqueria és un mercat molt viu, ple de gent, i aquestes quatre imatges tracten de reflexar-ho
dimecres, 24 de febrer del 2016
Vermell, vermell, vermell i groc
Vermell, vermell, vermell i groc
L’anturium és molt maco, i en tinc moltes
fotografies, però en
aquesta tetra prefereixo posar un detall diferent,
groc
dimarts, 23 de febrer del 2016
Isidrines
Isidrines
En diem així perquè floreixen principalment
per Sant Isidre.
Vaja, les primeres vegades que ens vàrem fixar
en aquesta flor crèiem que sols florien llavors, però amb els anys hem vist que
fins i tot pel novembre, si és càlid, fan flor.
La primera que va entrar a casa va ser amb
anécdota de ser part del guarniment d’una parada que vam posar a la Fira de
Sant Isidre. Va viure anys al jardí fins que algú es va passar podant-la i es
va assecar. Ràpidament la vam substituir, el racó del jardí amb la isidrina no
podia quedar sense les flors vermelles, i ara és una planta més alta que
nosaltres.
dilluns, 22 de febrer del 2016
diumenge, 21 de febrer del 2016
Autoretrat
Feia temps que tenia ganes de fer-ho.
Habitualment fotografio als altres, i si bé he demanat algun cop a qui em fa de
model s’estigui sense moure’s de lloc i vagi canviant cares, ara de riure,
d’enfadament, de... mai li he dit ho faci més de 100 vegades.
Mirant-me en un mirall em van venir ganes de
fer ganyotes i vaig pensar que jo sí tindria paciència.
Dit i fet, trípode, il·luminació adequada,
fons que no fos uniforme, distès... i demanar que algú premi el botó ja que no
tenia un cable tant llarg i les càmeres modernes, ara faig servir una Canon
EOS40D, no tenen foradet amb rosca per fer-ho.
Un cop vist el resultat, i fent la broma de
passar-les de pressa, la sèrie em va agradar. Més de 100 fotografies totes
diferents! I no sols em va agradar a mi, resulta que a la revista que co
dirigeixo, El NAS de Cardedeu, també li va agradar a la co directora, que
aprofitant que el primer número feia 14 anys que va sortir va voler ocupar tota
una pàgina amb això, i en cara com vaig aconseguir que en una d’elles hi sortís
ella.
Realment tinc poc sentit del ridícul, i
l’opinió dels demés procuro que no em condicioni gaire, la meva consciència és
la que mana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)