Autoretrat

Feia temps que tenia ganes de fer-ho. Habitualment fotografio als altres, i si bé he demanat algun cop a qui em fa de model s’estigui sense moure’s de lloc i vagi canviant cares, ara de riure, d’enfadament, de... mai li he dit ho faci més de 100 vegades.

Mirant-me en un mirall em van venir ganes de fer ganyotes i vaig pensar que jo sí tindria paciència.

Dit i fet, trípode, il·luminació adequada, fons que no fos uniforme, distès... i demanar que algú premi el botó ja que no tenia un cable tant llarg i les càmeres modernes, ara faig servir una Canon EOS40D, no tenen foradet amb rosca per fer-ho.

Un cop vist el resultat, i fent la broma de passar-les de pressa, la sèrie em va agradar. Més de 100 fotografies totes diferents! I no sols em va agradar a mi, resulta que a la revista que co dirigeixo, El NAS de Cardedeu, també li va agradar a la co directora, que aprofitant que el primer número feia 14 anys que va sortir va voler ocupar tota una pàgina amb això, i en cara com vaig aconseguir que en una d’elles hi sortís ella.

Realment tinc poc sentit del ridícul, i l’opinió dels demés procuro que no em condicioni gaire, la meva consciència és la que mana.