Costes portugueses

Les costes de l’Algarve, i de l’Alentejo... són fantàstiques, probablement com eren abans les de les Balears o València. Anteriorment a que la costa fos privada i cada un tractés de posar-hi ciment i vendre’l o llogar-lo.

Les coses són com són i el terreny té propietari, el que el va comprar a un altre, i aquest a un altre i així fins el que a garrotades o cops d’espasa o de document va dir que era seu.

M’agradava un joc d’ordinador antic, que es deia Sim City, on urbanitzaves un territori segons necessitats.

Pales de cactus

                                  Van sortint, una sobre l'altra, i una més i aixi. Avellutades de lluny i que punxen força de prop.
                                  Maques, però de lluny

La Flama del canigó

La Flama del Canigó simbolitza l'esperit dels Països Catalans, que es renova cada nit de Sant Joan, amb l'arribada de l'estiu.
S'encén amb foc guarda al Canigó uns foguera dalt el cim, i allà s'encenen moltes làmpades que aniran corrent al llarg  i ample de tot el territori.
En veure la foguera del cim aniran encenent fogueres a d'altres cims i les viles de les valls van encenent les seves, a mida que van arribant els focs provinents d'aquell primigeni que s'ha fet servir per encendre la del cim.
A cada poble arriba, per diferents medis, i a Cardedeu no ha faltat. Com no ha faltat a Brussel·les, ni Hamburg ni d'altres llocs on hi ha el govern legítim exiliat.
De la làmpada arribada en cotxe a una torxa, i d'aquesta a una altre i altre i també al pebeter que es posa prop del escenari on la germana del Conseller Puig, llegeix una carta escrita per Jordi Cuixart, pres a Castella.

Bocins

                           Les coses, agrupades, en trencar-se i no ser un tot, adquireixen una nova entitat, la de bocins

Barcelona anys 80...

                                     Gent demanant pel carrer, amb enginy, músics, també al carrer. Festes de germanor andalusa catalana, 

                                        i els grans muntatges que feia El Corte Inglés pels Nadals.

                                        Buscant altres coses pels meus arxius he trobat això.

jugant amb la llum

 

 

retrats

Falcons de Vilafranca, detalls

                   Aquestes construccions lñes van fer els Falcons de Vilafranca a la 25ª Festa del barri de Can Serra, a Cardedeu

Falcons de Vilafranca

                           Ben diferent dels castells, sense pinya i figures ben diferenciades, molt sovint ajupits

Caos, però divertit

Hem estat de figurants en el rodatge d’un vídeo, caòtic, de promoció d’una cançó.

El més de trenta figurants s’han reduït a deu. Amb més de tres quarts de retard.

El guió s’anava improvisant sobre la marxa, segons la quantitat de gent que hi havia. Ambientat a Sant Esteve dels Roures uns músics amb una furgoneta atrotinada arriven a la plaça de Sant Domènec, on estan de Festa Major, però no hi ha gairebé ningú, vaja, ningú. Només una caixa plena de porres.

Hi ha hagut uns passejant que han ajudat a arribar a la furgoneta a lloc, vestuari impecable, uns bastoners que no saben com funciona la cosa, això sí, amb molt de ritme, i uns trabucaires que ensenyen com es gasten els balls de bastons a Sant Esteve dels Roures.

Birres que ens diuen que ens conviden, però a l’hora de pagar la promotora a desaparegut.

Molt entretingut, i una cosa tant especial mereix unes fotos així d’especials.

No dubto que el Manu, el càmera, tindrà prou material com per fer un vídeo clip collonut. No faig espoiler de com i quan es passarà.