Normalment no fa gràcia trobar nius a racons de casa, però si estas rodejat de natura... és el que hi ha.
Ha estat al desplegar un tendal que no fèiem servir i havíem decidit eliminar. Primer un edifici amb larves, després les clàssiques cassoletes de les aranyes, una col·lecció d'àmfores... un rusc de vespes,,,
En fi tot molt estètic, i es pot trobar la bellesa en qualsevol lloc.
Imatges molt separades en el temps i en la tècnica.
En totes hi ha un grup de gent, que es mou amb destí comú per a cada cas. Cada una transmet, al menys a mi, sensacions ben diferents. Religió, festa, erotisme, reivindicació...
Veure un entrenament complert, un dia qualsevol, d’un equip de futbol fa veure moltes coses.
Que l’entrenador ha de fer de psicòleg per gestionar un grup on hi ha egos, amistats i rivalitats.
Que la preparació física és vital per a fer després exercicis tàctics. Que qui entrena no és una persona sola, calen auxiliars.
Que en els simulacres de partit s’ha d’assignar a cada jugadora, en aquest cas, un rol definit, d’atacant, de defendre, de robar pilotes... fins i tot em va cridar l'atenció l’especialista que només ataca, amb qualsevol dels dos equips si li passen la pilota: qui li fa la passada el té al seu favor, i quan l’equip la perdi torna a quedar neutre, a favor de qui li doni la pilota.
La importància d’aturar sovint l’activitat física per parlar i comentar coses...
Una altre manera de veure futbol.
Sortida d'un matí, amb ganes de passejar pel bosc i veure la Balma de l'Espluga, a Sant Quirze de Safaja.
No ha estat gens fàcil trobar el camí per arribar-hi. Una senyalització indicant Escola de la Balma ens ha portat per un camí maco, des de l'església, fins l'escola. Allà cap indicació. És diumenge i la única persona amb qui ens creuem, passeja un gos i fa pensar que és de la zona, ens diu que el camí surt de l'església. Per tant donem per fet que ens hem equivocat i reculem.
La població antiga és petita, amb carrers amb escales, molt desnivell.
De nou a l'església. Cap indicació
De nou davant l'església, la senyora que ens hem trobat abans vol ampliar informació, i gràcies a la que ens dóna arribem.
Efectivament el camí surt creuant la carretera davant l'escola, i gairebé a l'inici del camí trobarem una cadena i un cartell, que afirma que està des de que era petita, li faig uns 60 anys, dient que no passis que hi ha despreniments: Diu que no en fem cas, i que després hi ha una bifurcació i agafem la menys usada, la de l'esquerra.
Així, per un corriol molt agradable, arribem a la Balma de l'Espluga.
