dimecres, 31 d’octubre del 2018

Les parets del bany







Que hi ha darrere de les rajoles!
Realment només veiem la façana de les coses. Aquella paret tant maca, amb unes rajoles amb un esmalts i un mirall que donava amplitud a una habitació hastat petita ja no hi són. Enl que hi havia era una mica de morter, uns maons ben prims, que en remenar-los gaire en un punt han mostrat l’habitació del darrere, uns tubs que portaven l’aigua freda i calenta...
I ara ho tornarem a tapar, amb uns rajols nous, sense el mirall... amb una nova pica per la que sortirà aigua freda o calenta...
L’estètica i la bellesa es troben allà a on es busca. Potser per això quan alguna noia que no es creu maca ni fotogènica em deixa fer les fotos com a mi em sembla sempre acabem trobant la bellesa, per amagada que estigués.

dimarts, 30 d’octubre del 2018

Un diorama que s’estén per un bon tros de poble



A Sant Iscle de Vallalta han fet un campionat de cotxes teledirigits, en sí ja és espectacular, i també sorprenent de que hi hagi tanta afició a una activitat, per a mi gairebé desconeguda entre adults.
140 participants vinguts de tot Catalunya i algun francès. Però el que més m’ha cridat l’atenció ha estat que el circuit per on havien de competir anés per carrers i parcs, un tram dins una riera amb aigua. Tot decorat amb molta cura, amb detalls innecessaris per a la competició, només per a gaudi dels qui el munten, com a decoració.
Aquí sols poso detalls d’aquests, la competició en sí no m’ha interessat tant.





diumenge, 28 d’octubre del 2018

Sant Iscle de Vallalta, poble orgullós

Avui he estat a Sant Iscle de Vallalta, era un dia de Festa, la del Bolet, i també s’hi feia un campionat de cotxes teledirigits. Hi he ant per participar en un rally fotogràfic, que s’ha suspès per la pluja. Què hi farem!
Però el que m’ha sorprès ha estat veure una població petita bolcada en la seva festa. Moltes cases guarnides, carrers decorats... però sobretot l’orgull de ser isclenc, o inclenca, i d’haver aconseguit que la gent armada que va enviar Espanya el 1 d’octubre del 2017 marxés sense endur-se cap urna. Els van agredir, però van poder aguantar el suficient per amagar-les, i això els enorgulleix, i fa sentir poble.