Detalls de Sant Isidre 2018
De Sant Isidre puc triar entre moltes fotografies,
moltíssimes. I quan preparo les que sortiran en el reportatge per El NAS de
Cardedeu ja faig directament dues sèries: les que són representatives del què
ha passat, alguna de cada acte, i la sèrie que és per a mi., cares, moments...
I si de tot això en vull fer una tetra, agafar-ne només
quatre...Surt el que ha sortit aquí. I de ben segur que si la tria la faig en
un altre moment n’agafaria d’altres Una cosa són les fotos per ferina i una
altre per gust.
Aquí agafo una d’un espectacle amb nom mal triat “El poder
de la mente” Així, sense més, sembla que sigui d’hipnotisme o similar, i si no
hi vas no pots imaginar que el que llegeixes en el programa és un domador de
cavalls que els controla sense lligar. Molt maco. He triat un moment en que
està de genolls dalt d’un i fa que tres s’aixequin.
He triat també dos nens raspallant un ruc. Trobo molt
educatiu que no es limitin a pujar a sobre i que la bèstia, pacientment, els
passegi. Un cop acabada la volta em sembla genial ensenyar que l’animal té
sentiments, i agraeix que el rasquis amb un raspall, i que l’acaronis. Potser
així t’adones que una muntura no és com una bicicleta.
La major part de fotografies que vaig fer eren d’estètica,
poses maques, impossibles per a cossos que tinguin les articulacions normals.
Però mentre les nenes esperen el seu torn passen moltes coses: capelletes, consells,
murmuris... ajut i ànim quan actua una companya i mirada reprovadora quan actua
“aquella”. Com a qualsevol col·lectiu les relacions deuen de ser ben
complicades.
I la darrera és de la Desfilada. Els qui surten a l’escenari,
fan les seves passes, mitja volta i tornen, però darrera hi ha qui les ha
pentinat, vestit i espera que ho facin bé, i no poden aguantar el no treure el
cap per a veure què passa.
Aquest escrit no té res a veure amb el que sortirà publicat,
més crònica, menys lliure, aquí puc posar el que em sembli.
