Preparant l'ombra

Aquest 2020, mentalment no hi ha hagut primavera, tret de l'al·lèrgia.
Tot ha estat estrany, la feina, les relacions socials... el fet d'estar a casa tantes hores, i principalment el no fer plans.
Altres anys estaríem pensant on anar de vacances. Per Pasqua hauríem seguit una tram més del riu Duero, que anem resseguint aixi per la primavera. Però no. A casa! I treballant més que mai, perquè fer-ho a distància fa que no tinguis les coses necessàries quan cal.
I ara s'ha acabat la primavera, l'estiu és incert i la meva filla espera a la Irati, per primers de juliol, per tant tampoc volem planificar res.Tot és un "ja veurem" "anar-se adaptant".
El que sí que és inqüestionable és que fa calor, i hem pensat en posar una malla que protegeixi una àrea del pati. Això és laboriós, i una de  les primeres coses ha estat preparar una gran extensió de malla, un bon tros per a cada casa de la família, i la col·laboració familiar ha estat una de les coses bones del confinament.

skate

Budapest, quan encara era inimaginable per a la major part de la humanitat que vindria després una pandèmia que mataria milers de persones i arruïnaria a varis milions.
En la plaça de davant del mercat un bon grup de joves jugaven amb els seus patins, assajant piruetes una i altra vegada.
La major part ho fan per autoestima, aconseguir allò que volen fer, repetint una i altra vegada. Altres ho fan per guanyar-se un respecte davant del grup, o enlluernat a alguna de les poques noies que ho estan mirant.
A mi em van cridar l'atenció alguns, i anava veient l'evolució i progrés del seu repte. Un en particular s'entestava en agafar carrera aprofitant algun moment en que no passessin vianants i saltar un banc de pedra caient a l'altre banda, on hi havia un desnivell de poc més d'un metre.

Vaig disparar vàries vegades fins tenir una seqüència en que ho aconseguís.