Durant uns anys el handbol femení, a Cardedeu, gairebé havia desaparegut. La meva filla, que ara ja és mare, va ser de les darreres jugadores. Encara la veig corrent per l’extrem i tirant amb força. Després les noies van anar deixant d’anar a les categories superiors...
Ara ja es pot veure un bon nivell altre cop.
Trepidant! El handbol, com el basquet, són esports d’equip on la jugada no s’atura. Immediatament d’atacar... o has fet gol o te l’han pres i cal córrer a defensar.
A diferència del futbol on es juga molt sense pilota, a estar ben col·locat, en el handbol la pilota va de mà en mà constantment, buscant el forat, una defensa fluixa en un punt determinat. Com a esport de contacte és d’una rudesa total. La major part d’intents de llançament acaben en falta, perquè qui defèn no s’està de manies o és un colador, i qui ataca, sovint empeny i bloqueja a qui defèn per a deixar un forat on un altre pugui tirar.
Res, és una opinió.
