xavier navarro: de febrer 2017

diumenge, 26 de febrer del 2017

Carnestoltes a Cardedeu 2017

Sincerament cada cop em sembla més pobre la rua de Carnestoltes a Cardedeu. En el periòdic no està bé dir-ho, hi ha molta gent que hi treballa i hi posa il·lusió. Els qui ho organitzen de ben segur que ho saben, no és completament culpa seva, ja fan canvis, aquest any ho han passat a dissabte tarda, en un intent d’engrescar a més colles a participar-hi, però cada cop s’està més lluny de les més de 15 dels anys 90, amb comparses de veritat, que estaven mesos preparant l’actuació, que no es limitava a molta gent vestida igual sinó a guions treballats, amb diferents personatges.

Expressar-se així deu ser de persona gran, que enyora temps passats. Potser sigui així, però aquí em puc expressar com ho sento.

Una bona Rua te un itinerari marcat, amb cintes, per l’interior de les quals no pot circular gent sense disfressar, i si un adult vol acompanyar tota la Rua a la seva criatura disfressada, ell també hi ha d’anar, hi ha de posar esforç. La de Cardedeu té el gran defecte de que l’espectador no pot veure l’actuació de comparses, perquè està ple de gent que camina al costat, portant, anoracs, galetes, tota mena de vitualles i espatllant l’estètica del conjunt. No són casos aïllats, és més de la meitat de la gent que forma part del cercavila!

Un altre fotògraf em comentava que per a fer bones fotos va a la de Granollers, que hi posa tanques, i que aquí hi ve per als coneguts, però que s’ha de limitar a primeres plans evitant tots els “intrusos” a la Rua.

Aquest comentari m’ha animat a escriure això! No soc l’únic del planeta que pensa que una Rua estètica seria cosa de tots.

Triar una Tetra ha estat la meva aportació particular. Ja fa temps no es donen premis a millors disfresses ni comparses. No entro ni surto sobre si ha de ser un tema competitiu, sobre tot quan ha quedat reduït a que sols hi ha les AMPES de les escoles i en aquesta edició també l’Esplai, un grup de veïns hippies d’Alfou, l’associació ADISCAR i petits grups espontanis.

És el meu reconeixement a qui no té cap sentit del ridícul, a qui dalt d’una carrossa va estar interpretant el seu paper amb tota dignitat, a qui amb un element ben simple es crea una disfressa i a qui es pega una currada de maquillatge.

dijous, 9 de febrer del 2017

Concentració del 6F en recolzament dels liders encausats

Sobre el judici del 6F ja s’ha parlat força, i poc aportaré de nou. És un judici polític. Per totes bandes. L’unionisme amb ganes d’exemplaritzar i demostrar que van a totes i no es deixen prendre el pel r i l’independentisme de que estem units davant les agressions. I la defensa de Mar, Ortega i Rigau, hàbil, però tampoc negaré que amb una certa preparació per eleccions.

Resumint: Si ataquen als nostres hem de fer pinya, buscant oferir una sensació d’unió, encara que no s’acabi d’estar al 100% amb com es fan les coses, però no ens hem de confondre d’enemic.