No haurien de ser necessàries manifestacions com aquesta. No
hi hauria d’haver presos polítics. Però en hi ha
Les coses són com són i no com es pensa que haurien de ser.
Si per “nosaltres” resulta increïble que ens peguin, multin, empresonin per
demanar llibertat , per a “ells” els sembla increïble que la colònia es
rebel·li, vulgui deixar de contribuir amb els seus impostos i se salti les
seves lleis, lleis imposades per una oligarquia que de cap manera vol predre
els seus drets i que vol mantenir per la por i la violència.
Aquí es peca bastant d’innocència, però poques armes útils
hi ha, que no siguin les que s’estan fent servir, i la no violència és una
d’elles.
La manifestació a Barcelona, del 15 d’abril del 2018 en va
ser un exemple, i les fotografies que he triat són ben representatives del que
es va respirar: una rebuda amb música, per part de gaiters de La Coronela, o
Miquelets, que no sé ben bé els qui estaven dalt la muralla. Ambient festiu,
amb necessitat de protagonisme, de voler sortir a la foto: jo també hi era.
Molta gent vestida de groc, famílies senceres, mostra de no violència, i
missatges a les façanes recordant que hem de seguir endavant.
