Roben l'estelada de davant l'Ajuntament de Cardedeu

Roben l’estelada de la plaça Sant Joan i en tomben el masteler

La nit de dissabte a diumenge uns encaputxats ataquen símbols independentistes

Durant la matinada de diumenge 23 de setembre un grup de persones amb les cares tapades i vestimenta fosca han recorregut poblacions del Vallès Oriental fent destrosses.

A Sant Celoni ha pres la bandera que hi havia davant l’Ajuntament i una pancarta a la barana del mateix edifici. Han passat també per la rotonda d’entrada a Sant Esteve de Palautordera i han robat la bandera que hi havia, així com han malmès el ròtol que estava sota el nom del poble indicant que era un municipi per la república.

D’altres cartells han estat tombats i a Cardedeu han anat varis vehicles, entre ells una Renault Espace, que han descargolat l’ancoratge del masteler que hi ha a la plaça de Sant Joan fins que ha caigut sobre els romanís, i en no poder desfer els mosquetons que subjectaven l’estelada han tallat els suports.

No se sap si és el mateix grup que ha anat per pobles de la costa, entre ells Palamós, perquè allà tallaven els mastelers amb una radial.

Llibertat, justicia i República catalana

Avui 9 de setembre, hi ha més ponts ocupats, recordant que una majoria, si, majoria, demana justícia i llibertat pels ostatges, i potser no tants, la república catalana, però sí som més que els que volen ser súbdits d'una monarquia i colònia d'oligarques castellans.
Més ponts que arrencallaços, que són molt pocs i necessiten altaveus per semblar que són més...
Va, que falta poc. I ho sabem tots!

Ruralitat

Ruralitat

Els urbanites, o com a mínim poblerencs, veiem la ruralitat en la seva bellesa, però és un lloc difícil per viure. La prova es que qui té un camp ja no viu prop, les cases es van abandonant, i si bé les seves restes poden ser maques estèticament... són el que queda d’il·lusions i treballs que van posar-hi els qui las van fer, i potser ells mateixos, o els seus fills o nets van decidir, o es van veure obligats, deixar-les.

Quedem-nos en el present, en el que pot tenir de maco, però sabent que algú hi va posar esforç, i es mereix un respecte.

platges

Enyorança

Platges que vaig gaudir per Pasqua. I durant l’estiu, que ja s’acaba, cap dia de platja, cap.

I és que ens hem tornat molt exigents: poca gent, neta, sense construccions, ni sombrilles, ni gandules...

I a la costa mediterrània, la que hi ha més prop de casa... algun recó de les balears, o recòndit de Costa Brava on tot són pegues per acostar-s’hi en cotxe o autocaravana i després poder caminar. Total: nosaltres anem a la platja de novembre a l’abril, i depèn a on!

A l’estiu anem als boscos i muntanyes, fa menys calor, hi ha menys gent, i la que hi ha és més semblant a nosaltres.