No m'agrada la violència.
Dit això, vaig anar a veure una Fira de jocs a Palau de Plegamans, i em vaig trobar que no es limitaven als de taula, també hi havia els de lluita.
Hi vaig trobar estètica. Crec que era clarament teatre,però quines patacades!
 |
Pals és una de les poblacions catalanes que tenen encant. Una de tantes que si cada cap de setmana en vas a veure una diferent, calen més de tres anys pera repetir-ne.
En un viatge per Finlàndia, Tankavaara és un lloc força fotogènic. S'ha museïtzat el que va ser durant molt de temps una població de buscadors d'or.
Encara ara, amb paciència, es por recollir or en els rierols de la zona. Un petit museu recull de fotografies i estris del seu moment d'esplendor: final del segle XIX i principi del XX.
Les edificacions semblen decorats de les pel·lícules que se situen a Estats Units, però no, son reconstruccions del que hi havia a aquesta part d'Escandinàvia.
Per a mi és un fet, que en molts llocs fa un efecte visual que pot ser estètic i que no deixa de ser una obra col·lectiva.
Aquí feia un fred considerable, que fins i tot donava sensació de dolor si et treies el gorro.
 |
Moments feliços, que amb el temps han deixat pas a d'altres moments feliços.
Lliçó: cal aprofitar el regal que ens pugui fer cada dia
