Això és una lluna plena!

Sobrevisquent a la "abolladura"

 

 Aquest presseguer portava anys quedant-se sense fruit per culpa de la malaltia anomenada "abolladura"

Les fulles es recargolen, fan bonys vermells i adéu.

Fumigat amb coure, caldo marsellès... i res.

L'any passat vam decidir tallar-lo i posar una àmfora en el seu lloc.

Però de sobte va treure branques noves, que aquesta primavera han florit, veurem si torna a emmalaltir, però és que fa cinc anys va donar més de vint quilos de bons préssecs...

 

Cataclisme

 Fa uns mesos , netejant uns tendals que no es feien servir, vam trobar uns nius que van cridar poderosament l'atenció. Obres de ceràmica cuita al sol. Animals que vivien tranquil·lament en el mateix espai que nosaltres, amb un cicle de vida diferent. Per ells va set un gran cataclisme que uns altres animals més grans i forts destrossessin el seu habitat on estaven tranquils potser feia generacions.

Coses imprevisibles.

Camp envaït

 

Al costat d’aquest camp hi passo cada dia.

Primer van remoure la terra. Després hi van posar llavor, que va sortir ordenadament al seu temps. Eren unes fulles amples que desconec, ignorància, què eren. Poc després, quan només havien fer poc menys d’un pam, van començar a aparèixer aquestes plantes amb punxes, que en poc temps van anar avançant des d’un extrem del camp, cobrint totalment a la planta inicial fins a fer-la pràcticament invisible.

El pagès no apareix, la meva ignorància continua, dia a dia es veuen menys plantes inicials, no sé quin aprofitament hi trauran.... Ni tant sols si és que el que van plantar va ser la que ha aparegut després