Pastorets

Si m'ho miro com a obra de teatre estètica... bé. Si s'ha de fer cas a l'argument... inversemblant.
Prenent-ho com una tradició... està bé, si s'explica el perquè.
El que em  pot saber més greu és que els actuants (s'ha de tenir cura del llenguatge de gènere) no tinguin clar que és una obra literaria basada en una llegenda antiga.
En fi. Va estar maco i van actuar molt bé.
Cardedeu 2018.

Diables seguint a Satanàs

Venen els àngels i xafen la festa

 

 

Maria, càndida, a casa seva

Apareix un personatge amb ales a l'esquena i t'explica coses aparentment incomprensibles.

Evidentment t'agenolles davant seu i no treus l'escombra per fer-lo fora de casa

Una tarda a Vic

Tarda d'hivern a Vic, poc abans que acabi l'any.

Llums de festa, reivindicació de que hi hagi justícia, sense persecució política, i que podem decidir si volem ser independents votant, sense cops ni imposicions. Nosaltres decidim.

Forns i pastisseries amb molta gent, moltes esglésies i un temple romà i l'arbre dels desitjos ben ple. S'acosta el principi d'any i és un moment psicològic per a fer propòsits.

Vespa asiàtica

Difícil de fixar-s'hi, però hi és.
En un rierol vora L'Esquirol, dalt d'un arbre sembla un niu, i sí ho és, però de la temible vespa asiàtica.
Avisada l'administració, la resposta és que el propietari del terreny avisi a una empresa especialitzada en retirar-los, que cobrarà vora de 1000 euros, i que si no es vol... l'hivern ja s'encarregarà de que es desfaci, encara que la reina sobreviurà i anirà a fer niu a un altre lloc.
Així difícilment s'eradicarà aquesta plaga que està acabant amb les abelles d'aquí.

Natural, artificial, animal

Avui estic especialment enfadat.
Una situació injusta, per part d'un col·lectiu amb el que tenia bona relació, i no entenc la furibunda i absurda reacció que han tingut quan en el nostre periòdic hem subratllat que no han tingut cura de la perspectiva de gènere i han propiciat una imatge degradant per a la dona.
I en lloc d'entendre el que diem exigeixen i s'enfaden i ens tiren carbó per la porta. Flipem.I ens enfadem davant tanta limitació de mires i males maneres. En fi, que habitualment no poso aquestes coses en el blog, però trucades, insults... Ens costa de creure, i més, quan estem convençuts de tenir raó. Hem subratllat que no es pot donar la imatge de quatre dones netejant el terra en un partit masculí. I l'argument que es va fer per sorteig i hi havia en el bombo nois i noies... no és vàlid. Se sortegen dos llocs per a nois i dos per a noies i no es dóna la deplorable imatge masclista.
I això fa que agafi jo avui quatre imatges, naturals, artificials, mig fetes per la mà de l'home... i que em semblen maques. La bellesa davant de tot.

mercat d'artistes

Amb el títol de Mercat d'artistes que han de buidar els seus taller per fer lloc per a noves creacions, un diumenge matí es van posar unes quantes taules en el jardí d'una casa local d'una associació informal ecologista i amb música en directe artesans, artistes i il·lustradors mostraven les seves obres.
L'ambient era força adequat al tarannà de la major part de participants, els qui mostraven el que feien, els tafaners i els qui compraven alguna cosa.
Gossos i nens, com sol haver en aquests ambients, entre les taules, alguns jugant o dormint dins caixes de cartró.
Res a dir, hi ha ambients per a tothom, i jo ho trobo molt lluny del model que vaig conèixer a les Balears cap els anys 70, encara que no negaré que m'ho recorden.

incongruències

Aquesta tetra es composa de coses ben diferents, que em fan pensar que hi ha moltes incongruències, que cal anar acceptant tal com venen i no pretendre canviar totes les coses fins que encaixin amb el que creiem que ha de ser.

Calen tantes portetes per accedir al servei d'aigües? No semblaria lògic fer una porta una mica més gran amb accés als diferents mecanismes... De ben segur que hi ha algun motiu, que desconec, i em quedo amb que queden maques, o al menys, a mi m'agraden.

Probablement és un tresor pel rodamón que va buscant coses i que algú li doni quatre euros per les troballes del dia. Hi ha qui té de tot i no ho aprecia i qui és ric amb el que els demés rebutgen.

 No és precisament bona publicitat.

Hi ha qui està enganxat amb converses llunyanes i oblida als qui té al costat. I el que no té mòbil, tot i estar amb els amics queda marginat. Pena.

Boires, teranyines i bolets

Ha estat un dia boirós, i el bosc agafa unes textures meravelloses. Les teranyines, que hi estan sempre, es veuen i el buscar bolets es converteix en una cosa bella, on m'estic tanta estona fent fotogrtafies com agafant... avui, camagrocs, algun rovelló, i blauets.
El rovelló sembla el trofeu, i com que hi ha hagut suficient per un bon plat pels dos, ha estat un dia rodó.

 

Avui posaré un enllaç a l'àlbum del dia. Aquesta tetra n'és una mostra        enllaç

Engroguint els carrers

Posar llaços grocs no és només cosa dels independentistes, també dels qui demanen justícia i que els presos injustament tancats, sense judici ni tant sols, quedin en llibertat.

Però el temps que es porta recordant això, i la furibunda reacció d’unionistes que no han comprés que inicialment ho demanava senzillament molta gent que volia justícia, prescindint d’independència, ha convertit a gairebé tots els qui posen llaços groc o porten samarreta groga o bufanda d’aquest color en independentistes,. En persones que no volen estar dins un Estat on no hi ha Dret, i la Justícia es converteix en venjança de les elits que governen i que controlen tot l’aparell de l’Estat.

Sembla que no hi ha manera de raonar, d’argumentar. Es pot pensar diferent, però sempre es pot donar motius per exposar com es creu han de ser les coses, i el qui no ho vol igual pot exposar la seva argumentació. Però és totalment vàlida la frase “Qui taca i ataca, és que no té arguments”

A Cardedeu cada dilluns es troben centenars de persones per a recordar que hi ha presos i exiliats polítics. I sovint, altres dies, es fan accions per a recordar aquesta realitat, que no ha de caure a l’oblit. I el primer dissabte de desembre es va sortir a posar llaços, reposant els que han estat arrancats. I centenars de persones s’hi van posar, i algun van ser insultats, sense més argumentació. “Desgraciados, estais ensuciando la calle” “Meteros los lacitos en el culo”.

En fi, llibertat presos polítics, i que tothom, pensi el que pensi, pugui estar a casa seva, amb els seus.

Un dinar el dia de l'inici de la vaga de fam de presos polítics

Precisament durant un dinar per parlar de la situació política en la relació Catalunya Espanya, de la necessitat d'estar units i de tenir estratègies unitàries per a una partida en que nosaltres volem ser tant demòcrates i legals que ens van fent trampes a cada jugada i seguim entestats en seguir actuant net i pacíficament per a que la humanitat sencera digui, i reconegui, que tenim raó.
I per protestar del joc brut que fa Espanya, incomplint terminis que posa la seva pròpia llei, que diu aplicar, acceptant recursos que després no resol i evitant així que, segons la llei, es pugui recórrer a Europa, per això en Jordi Sànchez i en Jordi Turull han començat una vaga de fam per a cridar l'atenció de les persones justes que deuen quedar a la humanitat.
Avui venien l'Eduard Pujol i la Míriam Nogueras a explicar a gent de Cardedeu en quin punt ens trobem.
S'ha parlat força, i s'han tret conclusions, però tot va a velocitat de rostit, i no de fregit.

Bolets de primera

                                

         Bolets que quan els trobes sembla que has aconseguit el trofeu i comences a no buscar altra cosa

guit el trofeu i comences a no buscar altra cosa