fongs al cirerer II

Com tantes vegades he dit en aquest blog, la bellesa està a on la vulguis trobar.

D’aquest arbre mort la natura ha sabut crear aquestes formes, on la vida es transforma, i amb aquestes formacions arrodonides i vellutades ens regala això.

Fongs i líquens

Hi ha sempre una riquesa cromàtica, que a mi em fascina, en les formacions que es fan sobre superfícies que no s'utilitzen gaire.
Aquí en hi ha sobre la tanca de ferro que tenim a casa, de la que no tenim cura pintant-la i posant material protector.

 

També un tronc caigut, que no s'aireja gaire canviant-li la posició, permetque es facin formacions ben maques.

 La tanca d'un parc proper deixa clar que el tractament quie s'ha donat a la fusta d'acacia per a estar a l'aire lliure no és el més adequat

 I aquí a la molsa l'hi ha sortit un competidor. llàstima que sigui una amanita muscaria, que té tant de maco com de verinós.

Fongs al cirerer I

Al cirerer el va matar fa uns anys la sequera, que unida a una plaga de pugons el va liquidar en un mes.

Ens va semblar increïble.  Era un punt de suport al jardí, per penjar unes hamaques  fins l’ametller, i el vam deixar, ja tallat a una alçada útil.

La tardor i l’hivern el van vestir de fongs. Tant macos que formen part de l’estètica d’aquest tros de casa.

coexistència

Les ametlles que encara queden de l'any passat, junt a les flors d'aquesta primavera

més que encimentar o asfaltar

Molt sovint el pavimentat  de carrers, places i estacions de metro és maco.
Sense donar-li gaires voltes al tema, aqui hi he trobar tres mostres de que la bellesa pot estar en qualsevol lloc, només cal veure-la.

Detalls de façanes, a Praga

Un passeig pels carrers de Praga, fet amb temps i atenció, fa aturar gairebé davant de cada edifici. Les façanes estan plenes de detalls, que no cal comentar.