Al cirerer el va matar fa uns anys la sequera, que unida a
una plaga de pugons el va liquidar en un mes.
Ens va semblar increïble.
Era un punt de suport al jardí, per penjar unes hamaques fins l’ametller, i el vam deixar, ja tallat a
una alçada útil.
La tardor i l’hivern el van vestir de fongs. Tant macos que
formen part de l’estètica d’aquest tros de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada