Dones trabucaires

 

 

 

El passat 10 de març (2024) es va fer a Torrelles de Llobregat una trobada de dones trabucaires.

 

No totes les colles de trabucaires tenen representació femenina. La de Cardedeu, per exemple, no en té. N’havia tingut, però en un grup extremadament masclista no s’hi sentien còmodes i poc a poc van anar marxant. Només en algunes ocasions venen parelles dels mateixos trabucaires.

 

 

Precisament per aquesta manca de dones ha fet de la trobada a Torrelles una cosa no habitual, i en molts casos amb ampliació familiar.

El mon trabucaire, sovint, no ha estat ben interpretat. Les Colles de Trabucaires acostumen a obrir les festes, despertant a la gent i anunciant que comença la Festa, amb Les Despertades, un passeig per la població, galejant i rebent dels veïns insults en uns casos i coca i entrepans en altres llocs, on els esperen amb una taula parada.

 

 

 

Primavera

 

 

 

Arriba la primavera, un parell de pluges i sembla que tot reneix.

No podem oblidar la seguera, i seguirem sense regar, però les plantes semblen exuberants, fins i tot la rosada nocturna deixa, per una estona, gotes.

 

 

vilalba, on ara hi ha un golf.

 

 

 

Vaig estar un parell d'anys anant a principi de cada mes, una hora després que sortís el sol, a fer unes fotos des del mateix lloc, cinc indrets.

Vaig triar-ne una per temporada.

En vaig fer una exposició a Cal Peó. Ara les torno a treure a "passejar". Sap greu com han destrossat el lloc.

I vaig fer un reportatge sobre les restes paleolítiques que van tapar de seguida...

 

 

Vilalba, on ara hi ha un golf

 

Vaig estar un parell d'anys anant a principi de cada mes, una hora després que sortís el sol, a fer unes fotos des del mateix lloc, cinc indrets.

Vaig triar-ne una per temporada.

En vaig fer una exposició a Cal Peó. Ara les torno a treure a "passejar". Sap greu com han destrossat el lloc.

Disparitats

 

 

Faig, i tinc, tal quantitat de fotos, que no dono l’abast per a classificar-les, revelar-les i saber què fer-ne.

Moltes vegades el plaer és fer-les.

Després ve el revelar-les, triar, fer-ne una sèrie o un àlbum. Si les he fet a algú i li han agradat, regalar-se-les, si són composicions, bodegons, plantes, paisatges... fer-ne àlbums i passar a un arxiu, calaix, on s’acumulen a milers.

Res, que aquest cop he fet la tetra agafant quatre fotografies diferents, totalment distintes i gairebé al atzar.

 

Coexistència

 Encara no han caigut totes les ametlles de la temporada anterior que ja ha florit

 

 

 

 

 

Macarrons

 

Netejant, millor dit, ordenant les golfes, han aparegut coses inversemblants o que ja ni estaven a la memòria.

Moltes han acabat a la deixalleria, d’altres a wallapop i les de valor sentimental... a calaixos o caixes que estaran allà fins la propera neteja o quan la facin els descendents, esperem que sigui tard.

Els treballs escolars dels fills. Pràcticament tots des de que es van escolaritzar. I als preguntar-los què en volen fer... sembla que només en tenim interès els pares.

Un treball del Carles va ser un marc de fotografia fet amb macarrons i arròs impregnat de tinta groga. M’ha inspirat, i aquí hi ha el resultat.