sortir amb la lluna

                                               Sortir de casa aviat té aquests regals

                                                                       Clareja

                                                El cel blau té una lluna claríssima

                                                      El detall de la lluna en el cel blau

Anar a la costa del costat

del festival Ressona

Fa tant de temps que tinc aquestes fotografies per penjar... sempre tinc altres coses a fer... que quan les poso hauria de buscar qui són. I si m'hi proposo rebusco en els meus arxius i escrits i ho trobo. Peró reconec que senzillament vull perdre de vista una carpeta, i les col·loco sense cap ànim periodístic, senzillament em semblen maques.
Van ser fetes el 23 de març del 2019.

Natural, artificial

Espais gairebé uniformes, on et pots entretenir buscant simetries que no hi són. o detalls que et serveixin de punt de referència per moure't visualment pel conjunt.
Són imatges on la natura per si sola, o amb la mà humana, o totalment artificials creen el que per uns és bellesa, per a altres una pèrdua de temps fixsar-s'hi i per a molt més, ni les veuen.

 

 

1-O

El primer d’octubre no ha passat desapercebut enlloc de la península ibèrica.

Aquí ha estat amb una exhibició de pacifisme, d’emprenyamenta continguda, de voluntat per “ho tornarem a fer”. I allà i els qui estan aquí, però se senten d’allà ho han viscut amb una certa decepció.

Només ha calgut veure les portades de la seva premsa. No han pogut posar la paraula tant buscada. Violència, i en la seva mentalitat han confós pacifisme i poc enrenou amb: es desinfla el secessionisme.

Dit això. A les ciutats grans hi ha hagut concentracions, i a poblacions petites, com la meva, centenars de persones han fet marxes, de torxes a Cardedeu, llegit manifests, deixar ben clar que es vol emprar mètodes no violents i reclamar la llibertat de tots els presos polítics, que a més, ho estan de manera preventiva. Més de dos anys alguns.

Però en acabar, tots a casa, i l’endemà a fer les tasques habituals.

Tot queda amb un gust de... se’n riuen de nosaltres, i això tant pacífic que hem fet, medis com La Razón, ABC, Antena 3, la Sexta, ho venen com violència, rebel·lió... i menteixen. I els espanyols crèduls, que només estan intoxicats amb el que els hi diuen, però no veuen si no és amb imatges distorsionades, que no passen unes setmanes aquí i veuen que ningú es fica amb ells, que pels carrers s’hi pot anar... ens odien, perquè els “ataquem” “No som solidaris” i no compartim el seu orgull.

Penjo una Tetra, amb un text ben poc habitual en el meu blog.