Un gesticulant Terricabras

Josep Mª Terricabras és un dels polítics que quan fa una exposició gesticula àmpliament. Li agrada explicar anècdotes i deixant apart si s’està d’acord amb el que diu, el com ho diu fa que es mantingui l’atenció de l’auditori tota l’estona i la gent es trobi en situació

De ben petit vaig llegir, i després veure la pel·lícula, Juan Salvador Gaviota, que presentava una gavina simpàtica, amb personalitat pròpia, que en alguns ambients es considerava cursi i l'anomenaven Juan Salvador Idiota.

La meva estada durant anys per les Balears em va familiaritzar molt amb les gavines, amb el seu vol, la seva manera de pescar, que els resulta més dificultosa que el descobriment més o menys recent que han fet dels abocadors, on no cal capficar-se en l'aigua per buscar aliment mostri que són les rates voladores, les que escorcollen entre les escombraries.

Però la seva estètica és atraient. Bec de color groc viu, amb la punta taronjada, cos blanc i ales negres. En hi ha de cos gris, però aquest exemplar, vist vora de Palamós em va agradar força.

Arreglat

                La pose és la mateixa, però el vermell dels ulls... i aquells ulls tancats que semblaven buits...

Candidat que fa por

Vagi per davant que va de broma

Fa poc es va presentar a Cardedeu el candidat per ERC a les properes eleccions municipals. Quan es va obris l’acte, l’ex alcalde Joan Masferrer va fer una descripció del candidat, Enric Olivé, i en va cantar les excel·lències, que no ve al cas posar aquí, i va destacar que és un esportista del que no cal estranyar-se de veure’l corrent de nit per Sant Hilari en companyia dels Senglars.

Després, en el mateix acte, va prendre la paraula Josep Mª Terricabras, eudoridiputat d’ERC que era el personatge convidat per a l’ocasió. Terricabras no tenia perquè saber que els Senglars són un grup d’atletes d’esport de muntanya que tenim per aquí, i ho prendre literal. Va fer broma de que l’Olivé seria un personatge perillós si anava per les muntanyes de nit, amb els senglars i no el voldria trobar en lluna plena.

Un cop cobert fotogràficament l’acte em vaig endur una sorpresa. En fotografies en que sortia més gent, l’Olivé sortia amb els ulls vermells, del flash, i era l’únic. Aquí en poso algunes en que podem buscar actitud inquietant.

De seguit penjo una altra tetra amb les fotografies retocades. És broma Enric, però ho he tingut “a huevo”

I encara més inquietant: Aqueta darrera fotografia, cada cop que tracto de posar-la en aquest blog es rectifica "sola", fins a ser desesperant. He hagut d'anar al blog antic per posar-la com vull
http://goo.gl/vVXHjU

Flor de pi

La flor del pi no és de les més vistoses, per a molts passa desapercebuda com a flor. Per la primavera deixa anar un pol·len groc que resulta persistent i quan plou queda en els bassals.
Aquests exemplars són de pins sans, amb fullatge frondós i que no pateix sequeres

"Diente de león"

Aquesta flor sempre ha agradat als nens. "Diente de león" "Angelets"... en altres èpoques m'hauria interessat per saber el seu nom. De segur que ho he fet i l'he oblidat, però no m'importa, no és rellevant, per a mi i ara.

Em quedo amb que és una flor molt vulnerable, difícil de veure sencera, perquè el vent de seguida s'emporta les seves espores a colonitzar.

Em porta a dues infanteses, a la meva, que m'agradava bufar-ho i veure com s'escampava, i a la dels meus fills, en que era jo qui animava a que ho fessin.

Ara també a la meva dona li agrada fer-ho. M'alegra que sigui una flor que fa contenta a tanta gent, i a mí que em permet fotografiar-ho.

Boires des de vora Montsoliu

Des de ben a prop del castell de Montsoliu i mirant en direcció al mar, amb la vall de la Tordera del mig i la part més oriental del Vallès, les diferents carenes van fent de dic per les boires que en un fred matí d'hivern no acaben de dissipar-se. El Sol vol sortir però es perd per les diferents capes de núvols.

Rescloses

El Canal de Castilla, en el seu encreuament amb el Camí de Sant Jaume mostra un fantàstic sistema de rescloses, amb més de 100 anys, que el modern transport ha deixat obsoletes, però que són una bona mostra de l'enginy humà per salvar desnivells en la navegació.

Clamor català

L'únic que puc admetre és que no tots els catalans volen la independència. Però no es pot negar que és un clam majoritari i els comptes de la senyora Camacho de que tots els qui estan a casa és que són favorables a la seva tesis queden en evidència quan tracten de reunir gent per a fer el mateix que els independentistes i en reuneixen a una proporció d'1 per cada 275 que volem un país que prengui les seves decisions i s'administri. La resta, els que no van a una concentració o l'altra. NO SE SAP QUE VOLEN I NI TANT SOLS SI VOLEN ALGUNA COSA.

Explicació a les destrosses

El descobriment del lloc va venir perquè estàvem acampats en un lloc boscós i la gossa, la Una, va tornar empastifada, pringosa, i fent molta pudor. Després de la bronca corresponent es tractava de saber on havia estat i la vam seguir bosc endins fins arribar a una gran clariana on hi havia unes basses de líquid fastigós, al peu d'una paret trencada.

Investigada la zona, totalment destrossada i sense ningú, vam trobar un edifici ple de xeringues per terra, amb una nota clavada a la paret d'un despatx trencat i sense sostre. Tenia data de 8 anys enrere, sols 8, i parlava d'una inspecció que es faria a les instal·lacions per part del veterinari.

Un edifici proper, també destrossat i ple d'abelles semblava ser un magatzem, ple de caixes de plàstic buides i un altra amb sostre tenia aspecte d'oficina, amb un llarg corredor que donava a petites habitacions on en moltes encara hi havia arxivadors tirats per terra.

Més enllà encara hi havia cinc naus, amb sostre i sense portes. Semblava mentida hi hagués tot allò en una clariana del bosc, i que des del primer punt el demés quedés amagat. Les naus estaven com si haguessin tret els animals, que sens dubte hi havia abans, no feia tant recipients de plàstic per terra no donaven sensació d'una marxa ordenada.

Papers de l'oficina donaven la pista d'estar en una antiga explotació porcina, que havia tingut problemes amb Hisenda i la Seguretat Social, com a mínim, sinó també amb proveïdors, i s'evidenciava una marxa precipitada.

Destrosses

El descobriment d'aquest lloc, en plena "meseta castellana" en un clar de bosc, va resultar sorprenent.
Primer va ser explorar-lo, buscar una explicació del què havia passat. No es veien traces d'incendi, ni del perquè de tota aquella destrossa on sols quedaven els murs. Sobtaven uns cilindres grans, alguns tombats, d'altres clavats a terra... No havia crescut vegetació dins les runes, i alguna torre elèctrica que hi havia prop estava rovellada i sense cables.

Fustes cremades

No ha estat un gran incendi.

És una escenografia que han creat a Girona per una setmana en que les flors són l'element principal, que no únic, d'una sèrie de decoracions que la fan un entorn fabulós, on a cada racó hi ha una agradable sorpresa. Feina de molta gent que hi bolca la creativitat i a la que hi ha que agrair el seu esforç

Fet a casa

Hem aconseguit, i així estem, que cada àpat sigui una festa.
Per senzill que sigui el plat cal presentar-lo maco. Si el fem junts ho passem molt bé, si només hi és un es tracta de sorprendre agradablement l'altra.
Les petites coses del dia a dia són el que conformen la vida, i es poden fer mecànicament o gaudint-ne.