Aquesta flor sempre ha agradat als nens. "Diente de león" "Angelets"... en altres èpoques m'hauria interessat per saber el seu nom. De segur que ho he fet i l'he oblidat, però no m'importa, no és rellevant, per a mi i ara.
Em quedo amb que és una flor molt vulnerable, difícil de veure sencera, perquè el vent de seguida s'emporta les seves espores a colonitzar.
Em porta a dues infanteses, a la meva, que m'agradava bufar-ho i veure com s'escampava, i a la dels meus fills, en que era jo qui animava a que ho fessin.
Ara també a la meva dona li agrada fer-ho. M'alegra que sigui una flor que fa contenta a tanta gent, i a mí que em permet fotografiar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada