Tot ha estat estrany, la feina, les relacions socials... el fet d'estar a casa tantes hores, i principalment el no fer plans.
Altres anys estaríem pensant on anar de vacances. Per Pasqua hauríem seguit una tram més del riu Duero, que anem resseguint aixi per la primavera. Però no. A casa! I treballant més que mai, perquè fer-ho a distància fa que no tinguis les coses necessàries quan cal.
I ara s'ha acabat la primavera, l'estiu és incert i la meva filla espera a la Irati, per primers de juliol, per tant tampoc volem planificar res.Tot és un "ja veurem" "anar-se adaptant".
El que sí que és inqüestionable és que fa calor, i hem pensat en posar una malla que protegeixi una àrea del pati. Això és laboriós, i una de les primeres coses ha estat preparar una gran extensió de malla, un bon tros per a cada casa de la família, i la col·laboració familiar ha estat una de les coses bones del confinament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada