Escoltant cant gregorià he fet aquesta tria.
Tot és aparentment dispar, però és una tetra coherent.
Infants donant l’esquena, carrossa de carnestoltes on tenen
galledes d’aigua que probablement només farien servir per treure aigua si el
seu vaixell tingués una via oberta.
Peus, mitjons al costat i un mòbil abandonat. Fora de tanta
lògica com l’anterior. I la composició l’he reduït a una mena de pintura.
Senzillament estètic, però prou.
“torito”. Per les Espanyes encara se’n veuen forces, i si bé
el pobre animal no ha triat que del seu martiri en facin senya d’identitat, per
si algú ho dubta li han posat una bandera al damunt. La incongruència està en
que al costat podria tenir uns molins de vent, de fa uns segles, però no. Hi ha
un vestigi de modernitat que ens diu que estem en aquesta època actual.
La coherència la posa la samarreta d’aquesta noia, que agafa
unes paraules de Trapero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada