Molt sovint, pels
boscos es troben aquesta mena de cabanes. En general abandonades, o si estan en
un parc natural es destaquen com a una cosa que era i ja no és.
La vida del
carboner deuria de ser molt dura. Tallar, apilar, cobrir per la cuita,
encendre, i esperar setmanes a que sortís ben fet el carbó. Desapilar, carregar
en animals i dur a vendre.
Tot això en un
lloc incòmode i en principi solitari. No era feina per a gent rica i per
aixoplugar-se feien aquestes precàries construccions amb pedres si n’hi havia,
troncs i fang i branques per teulada.
S’han hagut de
protegir del vandalisme, només una mica, posant estaques a l’entrada, perquè hi
ha descerebrats que no valoren la feina de qui va fer allò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada