Diumenge, 14 de febrer, unes 175 persones es
van concentrar a la plaça de Sant
Joan en senyal de dol per la mort, la
matinada d’aquell dia, de Muriel Casals.
Amb l’estelada a mitja asta, i una flama dins l’estelada
de ferro, a les 19,30 unes 175 persones es van reunir a la plaça Sant Joan per
recordar la figura que víctima de l’atropellament per part d’una bicicleta
havia mort aquell vespre.
La crida a l’acte va ser espontània, durant
tot el dia Facebook, Twitter i correus van anar multiplicant-se davant una
notícia que molts van rebre incrèduls, tot i que l’estat de la fins fa poc
presidenta d’Omnium Cultural i ara Diputada per Junts pel Si anava empitjorant.
La seva cara es va projectar a una de les
cantonades de l’Ajuntament i es va començar llegint un text de Vicent Partal
que havia publicat aquell mateix matí glossant la figura de Casals. Es
destacava la feinada de dècades, els seus inicis en el PSUC i el seu
coneixement de l’economia. Es va recordar la seva afabilitat i generositat i
que era el “mirall del país que volem crear entre tots”.
A continuació alguns dels presents van anar
dient paraules i es va cantar a “capel·la”, davant la fallada de l’equip de so,
la cançó de Lluís Llach “I amb el somriure, la revolta”, acabant amb l’himne:
Els segadors” i un fort aplaudiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada