Qualsevol mur, paret, terra, sostre limita un
espai, o almenys el camp de visió.
Si és totalment uniforme perd interès, es
limita a acabar. Un mur de ciment, o blanc, si només veus l’obra en sí, no te
cap atractiu sinó té una imperfecció, un detallet que trenqui la monotonia.
Uns quants exemples del que ens regala la
natura o la mà de l’home (que no em surti una feminista dient que la paret la
pot haver fer una dona) Insisteixo, la mà humana, que a vegades el furgar en el
llenguatge ens porta a ximpleries que sobrepassen el que pretenc amb aquest
bloc, o blog? on tant sols vull mostrar fotografies i potser trobar
complicitats.
Res. Sencillament “espais limitants”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada