Llibertat presos polítics

Des de fa un temps anem a manifestació, concentració cada dos o tres dies. I tenim motiu.
L'abús de l'us d'unes lleis dissenyades per a que no ens puguem defensar, i si les volem aplicar en defensa senzillament se salten la llei, la seva pròpia que tant invoquen, fa que tinguem el país ocupat, mig govern a la presó, l'altre a l'exili i caiguin querelles i denúncies a tort i a dret.
A Cardedeu, com a tants molts altres llocs, els dilluns es reuneix gent a la plaça de l'Ajuntament, la de Sant Joan, per recordar que els presos no estan oblidats.
Hi ha rituals amb espelmes o llums de mòbil, i es llegeixen cartes de les que s'envia als presos i es canta. tot molt pacífic, amb ràbia continguda davant la injustícia i la prepotència dels abusadors, però sense rendir-se, sabent que som molts i no estem quiets, i hi ha qui té més informació que nosaltres i es mou. Només cal demostrar que no ens hem rendit.

Concentració a Cardedeu per recolzar a Carme Forcadell de l'agressió de l'Estat

Evidentment a Catalunya i Espanya, no tothom, però una majoria a cada país, es parlen idiomes diferents. Amb paraules on el significat difereix, democràcia, legalitat, legitimitat, imparcialitat... tenen significats diferents i visceralment, uns i altres, veuen amb total incredulitat que l’altre pugui pensar i entendre les coses diferent.

Com a català em sento totalment insultat i humiliat amb l’actuació de l’oligarquia espanyola que té el poder, PP i PSOE, i emprenyat en veure que el meu bàndol no està unit i el contrari, ja clarament enemic, se surt amb la seva de dividir-nos. Quants infiltrats han posat! Jo hauria fet el mateix.

La Justícia, de la que tant es vanten, no deixa de mostrar la parcialitat, no es castiga als càrrecs públics, ministre i fiscal, que han jugat brut, incorrent en varis delictes, i s’acarnissen amb els càrrecs electes que permeten que es parli i es faci servir la dialèctica per tractar temes que els molesten. Uns senyors al servei de l’oligarquia prohibeixen es parli, i uns altres, després, porten a judici per desobeir als primers. Tot força demencial.

El cas, unes fotos de l’acte que es va fer a Cardedeu. Lectura del manifest conjunt de les entitats convocants de la protesta per voler jutjar a Carme Forcadell, la segona autoritat del nostre país, electe.

Concentració de dol, a Cardedeu, per la mort de Muriel Casals

Diumenge, 14 de febrer, unes 175 persones es van concentrar a la plaça de Sant 

Joan en senyal de dol per la mort, la matinada d’aquell dia, de Muriel Casals.

Amb l’estelada a mitja asta, i una flama dins l’estelada de ferro, a les 19,30 unes 175 persones es van reunir a la plaça Sant Joan per recordar la figura que víctima de l’atropellament per part d’una bicicleta havia mort aquell vespre.

La crida a l’acte va ser espontània, durant tot el dia Facebook, Twitter i correus van anar multiplicant-se davant una notícia que molts van rebre incrèduls, tot i que l’estat de la fins fa poc presidenta d’Omnium Cultural i ara Diputada per Junts pel Si anava empitjorant.

La seva cara es va projectar a una de les cantonades de l’Ajuntament i es va començar llegint un text de Vicent Partal que havia publicat aquell mateix matí glossant la figura de Casals. Es destacava la feinada de dècades, els seus inicis en el PSUC i el seu coneixement de l’economia. Es va recordar la seva afabilitat i generositat i que era el “mirall del país que volem crear entre tots”.

A continuació alguns dels presents van anar dient paraules i es va cantar a “capel·la”, davant la fallada de l’equip de so, la cançó de Lluís Llach “I amb el somriure, la revolta”, acabant amb l’himne: Els segadors” i un fort aplaudiment.