A casa hi tenim molts cactus. A la Núria li agraden. Punt. Jo
prefereixo les plantes carnoses sense punxes.
Sense punxes, perquè aquest, que és maco quan floreix, està
al costat de la porta, és fàcil de nit tocar-lo en posar les claus al pany.
En hi ha altres llocs estratègics: a sobre la menjadora del
gos, amb probabilitat de tocar-lo amb el cap quan t’ajups per posar-li menjar,
davant d’una làmpada a la galeria, que fa impossible canviar la bombeta sense
haver-lo de tocar...
Això sí, estèticament són macos. Una de les coses que més li
agraden a ella és comprar-los petits, en un test que no fa ni 10 centímetres de
diàmetre i esperar a que creixin, amb successius trasplantaments. N’hem arribat
a tenir de metre i mig d’alçada. El que passa és que a vegades arriben a envair
la part de jardí que els havíem destinat i hi ha que fer una bona retallada.
Res, només fotografies de la flor, efímera flor, del cactus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada