La Festa del Foc, a Cardedeu, cada any té alguna petita
novetat, però ja està tant robusta que és difícil anar-hi afegint coses.
Es comença rostint un porc, durant gairebé tot el dia. Se
segueix amb un sopar popular, evidentment el plat principal és el porc.
Després es representa La llegenda del Verro, on el grup de
Diables fa lluïment. Surten primer els garrins, que porten els més joves de la
colla, els dimonis, i després, balla el Verro, baixen els dimonis en un
espectacular rappel des del campanar... La veu del narrador té pressa tota
l’atenció del públic, que escampat per la plaça, per seguretat no es deixa
estar a ningú assegut, segueix atentament els esdeveniments.
La novetat aquest any ha estat una diablessa que amb un drap
vermell ha anat dansant amb el verro, però ben aviat aquest s’ha cansat de la
juguesca i ha tornat a molestar a la població.
Quan el poble, atemorit per les malifetes que fa el Verro, a
qui el diable ha pres l’ànima, decideix caçar-lo, entren en escena els
Trabucaires, que altres anys disparaven des del terrat de la masia, però aquest
any ho han fet, hem fet, des de les finestres del Mas Riera Valentí.
El Verro mor, i la seva ànima vaga per la plaça, un seguit
d’espurnes es va senyorejant de tot...fins que s’extingeix.
S’obren els llums, i segueix la festa. Aquest cop amb un
concert per part de “La Mulata”, un grup que mai havia vist l’espectacle i que
troben un luxe que a Cardedeu el tinguem cada any.
