dimecres, 21 de desembre del 2016

Pintures aborígens del parc Carnavon


Ja fa uns 20 mesos que vaig estar aquí, a Carnavon, Est d’Austràlia, l’altra punta del mon. On ara mateix passen coses i jo soc tant aliè al que passa allà com ells del que jo escric aquí.
Allà i aquí, conceptes molt relatius, però reals, perquè jo ara estic aquí. I no sols aquí, sinó ara.
Quan es van fer aquestes pintures, ves a saber perquè alguns homes, hi ha mans que semblen de nens, van voler deixar la seva empremta en aquesta paret, i dibuixar-hi els seus boomerangs. Doncs no em puc imaginar què hi havia en el lloc on ara estic assegut, en una casa que no té més de 50 anys. Quan en l’hort he cavat he trobat còdols rodons, com si aquí hi hagués passat un corrent d’aigua en un moment o altre. Estic a uns cent cinquanta metres d’una riera, petita, però que quan no hi havia construccions podia ser força diferent, i l’argila que veig en el camp de davant podia convertir la zona en empantanada, com quan ara plou i hi ha llocs on els bassals duren dies. Hi vivia algú? No va deixar la seva empremta tant clara com aquests australians.




diumenge, 18 de desembre del 2016

La Constitució, no és anacrònica?

Ara mateix, parlar de la Constitució com a llibre sagrat que no es pot tocar perquè l'han votat els espanyols és una premissa falsa.
En el 78 era: o aquesta Constitució o seguim amb el franquisme. I aquesta Constitució va ser tutelada i revisada pels franquistes, i l'Exèrcit va imposar, a darrera hora, alguns articles que li donaven el poder d'actuar quan els semblés.
Es va canviar el nom a moltes institucions, el TOP va passar a dir-se Audiència Nacional, i segueix actuant com a tal.
Però el més important, per a mi, és que tots els qui han nascut més tard de 1960 no han votat aquesta Constitució, que es blinda a sí mateixa i no es deixa canviar. Una Constitució feta amb coaccions, que sols s'ha canviat quan els creditors ho han exigit per a deixar més diners, i que no han votat la major part d'espanyols.
Un conjunt de lleis en general obsoletes i interpretables a les que s'ha de trobar un marc superior, en el Dret Internacional

Quan una espècie es veu amenaçada i l'individuo detecta que està en perill de mort, deixa anar tota la seva descendència amb l'esperança de que algú sobrevisqui

dissabte, 17 de desembre del 2016

Concentració a Cardedeu per recolzar a Carme Forcadell de l'agressió de l'Estat



Evidentment a Catalunya i Espanya, no tothom, però una majoria a cada país, es parlen idiomes diferents. Amb paraules on el significat difereix, democràcia, legalitat, legitimitat, imparcialitat... tenen significats diferents i visceralment, uns i altres, veuen amb total incredulitat que l’altre pugui pensar i entendre les coses diferent.
Com a català em sento totalment insultat i humiliat amb l’actuació de l’oligarquia espanyola que té el poder, PP i PSOE, i emprenyat en veure que el meu bàndol no està unit i el contrari, ja clarament enemic, se surt amb la seva de dividir-nos. Quants infiltrats han posat! Jo hauria fet el mateix.
La Justícia, de la que tant es vanten, no deixa de mostrar la parcialitat, no es castiga als càrrecs públics, ministre i fiscal, que han jugat brut, incorrent en varis delictes, i s’acarnissen amb els càrrecs electes que permeten que es parli i es faci servir la dialèctica per tractar temes que els molesten. Uns senyors al servei de l’oligarquia prohibeixen es parli, i uns altres, després, porten a judici per desobeir als primers. Tot força demencial.
El cas, unes fotos de l’acte que es va fer a Cardedeu. Lectura del manifest conjunt de les entitats convocants de la protesta per voler jutjar a Carme Forcadell, la segona autoritat del nostre país, electe.




dilluns, 12 de desembre del 2016

Moments

Podria posar: Fumar és dolent, et poden fer un ritual de mal rotllo com
 no ho deixis, pensa’t-ho bé, fins i top pots entrar per un cercle a l’infern.
 

 







        O:fumant vaig a comprar carn per a la meva filla que m’espera i el seu germà ja haurà encès el foc.

          I fins i tot: Ja em surt fum del cap de tant rumiar que fan aquests dins la farmàcia i li han dit 
          a aquella noia que esperi una trucada per anar a veure Els Diables, que ja estan preparant uns 
           cercles pels que faran ballar les seves bèsties de foc.