Ja fa uns 20 mesos que vaig estar aquí, a Carnavon, Est d’Austràlia,
l’altra punta del mon. On ara mateix passen coses i jo soc tant aliè al que
passa allà com ells del que jo escric aquí.
Allà i aquí, conceptes molt relatius, però reals, perquè jo
ara estic aquí. I no sols aquí, sinó ara.
Quan es van fer aquestes pintures, ves a saber perquè alguns
homes, hi ha mans que semblen de nens, van voler deixar la seva empremta en
aquesta paret, i dibuixar-hi els seus boomerangs. Doncs no em puc imaginar què
hi havia en el lloc on ara estic assegut, en una casa que no té més de 50 anys.
Quan en l’hort he cavat he trobat còdols rodons, com si aquí hi hagués passat
un corrent d’aigua en un moment o altre. Estic a uns cent cinquanta metres d’una
riera, petita, però que quan no hi havia construccions podia ser força
diferent, i l’argila que veig en el camp de davant podia convertir la zona en
empantanada, com quan ara plou i hi ha llocs on els bassals duren dies. Hi
vivia algú? No va deixar la seva empremta tant clara com aquests australians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada