Tres composicions naturals i una d’artificial
Ja fa molt de temps que vaig fer la meva fotografia 100.000,
ara no em vull aturar a comptar-les, però fa un parell d’anys ho vaig fer i ja
estava per les 118.000. I en segueixo fent.
I des de que són digitals i no hi ha gran preocupació d’on
es guarden, per espai, ni el “25 pessetes”, “25 pessetes” a cada click de
diapositiva... la quantitat és molt més gran. Quan escric aquestes línies, un
diumenge, n’he fet unes cinquanta, avui anant a tres esdeveniments per a
tenir-ne per quan faci l’article per la nostra revista El NAS de Cardedeu.
Aquesta disquisició ve per a dir que per a trobar coses a fotografiar
no hi ha més que tenir-ne ganes. Ja fa uns quants dilluns que surto una estona
amb la meva filla, Marta, a fer fotografies. Agafem cada dia un barri, o parell
de carrers i busquem què és fotografiable. Li ensenyo la tècnica, els enquadraments...
i ella també m’ensenya coses. Molt orgullós de que li agradi la fotografia, que
a ella li ha contagiat el seu germà, que ja és un bon fotògraf, i que va
començar amb mi, però ben aviat ha trobat el seu camí.
Ha canviat molt la fotografia amb els anys. Quan jo en tenia
14 revelava en el quarto de bany de casa, amb l’ampliadora dalt del wàter.
Després sempre he tingut laboratori i fa uns deu o quinze anys la fotografia
digital ha canviat el concepte de revelar i al principi fins i tot la tècnica
del disparar: tardava uns segons des de que premies el botó i es disparava.
Havies de preveure quan els regidors, en un Ple, aixecarien la mà i tirar
llavors, perquè algun cop m’havia passat que tiraves quan alçaven la mà i la
foto sortia quan ja l’havien baixat.
Ara les càmeres automatitzen molt, i ja fan les mateixes
prestacions que feien les reflex d’abans. Només la canvio per qüestió de pes.
Darrerament he baixat en un kilo el pes que duia a l’espatlla.
Ja en hi ha prou. És el meu blog i em permeto posar-hi el
que vull, com aquest escrit. Ni idea de si algú ho llegeix. Hi penjo una tetra,
que a mi m’agrada i que en una de les voltes amb la Marta, he “copsat”.
1 comentari:
jo si que et llegeixo i segur que no soc l´unic!! Salut i abraçades
Publica un comentari a l'entrada