Quan vas a un poble què és el que has de fotografiar?

 

 

 

Aquest cap de setmana hem estat a Salo, un conjunt de cases dins el terme municipal de Sant Mateu de Bages.

 Depèn el moment tinc tendència a fotografiar unes coses o altres. Generalment faig reportatge bastant complert del lloc que visito. Edificis, carrers, gent que em sembla curiosa o representativa del lloc... si hi ha un esdeveniment, festa popular, també quedarà en alguna de les fotografies.

Hi ha temes que no em salto, que en vaig fent col·lecció. Portes, parades d'autobús, flors i bolets en són objectiu principal.

Sovint m'adono que tinc milers de campanars, de portes, de paisatges, d'animals en llibertat... de plats a restaurants... i no em ve de gust insistir en aquell tema, i selecciono molt. Cada dia l'inicio amb el propòsit de fer una bona foto abans d'anar a dormir. Una mirada, la gossa descansant... sempre hi ha inspiració. Des de fa temps no tinc complicitat per a fer fotografies amb persones, i oferir el servei professionals, encara que no tingui tarifa, generalment accepto la voluntat, que el destinatari, o destinatària, digui si val o no val.                        

Es veu que ahir estava jo molt selectiu i en la visita a Salo sols vaig fer cinc fotografies. I no és que sigui una població menys atractiva que d'altres, senzillament no buscava una foto d'arxiu més, volia alguna cosa que m'omplís. I aquestes quatre fotos, la tetra, són el resultat, una tria entre cinc.

Disparitats

 

 

Faig, i tinc, tal quantitat de fotos, que no dono l’abast per a classificar-les, revelar-les i saber què fer-ne.

Moltes vegades el plaer és fer-les.

Després ve el revelar-les, triar, fer-ne una sèrie o un àlbum. Si les he fet a algú i li han agradat, regalar-se-les, si són composicions, bodegons, plantes, paisatges... fer-ne àlbums i passar a un arxiu, calaix, on s’acumulen a milers.

Res, que aquest cop he fet la tetra agafant quatre fotografies diferents, totalment distintes i gairebé al atzar.

 

colorins al mercat

 

Detalls de Praga

 

 

Mercat de Tordera

 

A tot arreu s'hi pot trobar... bellesa? encant? estètica? 

 

 

 

 

 

Visita a la Sagrada Família (Barcelona)

Quan tenia setze o disset anys anàvem amb els amics a córrer per les obres de la Sagrada Família. Pujar, baixar corrent per les torres... Una nova visita passats els quaranta ja va ser diferent, ja no corria al pujar escales, la nau segui amb les seves eternes obres, encara et podies moure per diferents llocs, i passar entre gent que treballava la pedra. Quan hi he tornat el 2023, tot està estipulat, només pots pujar a una torre, has de fer cua per entrar més val tenir l'entrada per anticipat. La nau és majestuosa, la façana d’en Subirats ja està acabada, i moltes de les fotografies que vaig fer anteriorment ja no es poden repetir. Unes reixes augmenten la seguretat, portes que abans estaven obertes estan tancades... és el que passa quan tornes a un lloc conegut passats uns anys--- Quan viatges a un lloc nou no tens punt de comparació, t’agrada o no t’agrada. Tot i així, el monument és espectacular, i et pots recrear amb multitud de detalls.

Detalls del Corredor

 

 

 

Un passeig pel bosc, prop de casa, sempre és un luxe, un aliment per a l'esperit. Una estona per gaudir de cada detall, de cada passa.
La natura va fent, s'arrapa a la terra, uns arbres van substituint a d'altres, com a la humanitat unes generacions van ocupant el lloc de les altres, per molt que es vulguin aferrar al passat. I les noves no són millors ni pitjors, tenen unes altres circumstàncies.

Aiguamurcia, detalls artístics

 

Ens vam aturar a Aiguamurcia pel nom. Cap informació sobre el lloc en si, només que el monestir de Santes Creus està prop, en el seu extens terme municipal.

I la visita pels seus estrets carrers va resultar agradable, i anar descobrint pedres pintades a molts racons.

Poble viu, amb iniciatives artístiques.

 

Les llambordes de Nuremberg

 

Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció de Nuremberg  és el terra dels seus carrers. Unes llambordes grosses, maques, posades molt escrupolosament, on fins i tot els defectes m’agraden.