Retir i veure sortir el sol cada dia

 

Una temporada de variar gairebé totes les coses i valorar el que es té, val la pena.

Cada un és ell, i s'ha de sentir bé amb si mateix. I per això sentir-se segur, prescindint del que puguin dir els demés , només els més propers.

Sentir-se l'amo del teu temps significa saber deixar compromisos que ens hem anat posant al llarg de la vida, i que poden convertir el dia a dia en una sèrie de fets obligatoris, on no es pot triar si segueixes o descanses.

pot que els demés no ho entenguin, i sembli molt egoista. Però no es pot transmetre felicitat si un no és feliç, i la felicitat passa per tenir un dia a dia com volem.

Cada dia, el sol surt, aquí on estic, poc abans de les vuit, l'hora de passejar amb la Tos, una gossa amb la que ens entenem amb la mirada, que també fa malifetes, però és noble i un plaer anar amb ella, tornar a casa, esmorzar amb la parella i tenir tot un dia pel davant per a fer el que sembli convenient,

Comparteixo aquestes fotografies i espero omplir-me de  moments feliços que em permetin contagiar als qui m'envolten.

 

 

Disparitats

 

 

Faig, i tinc, tal quantitat de fotos, que no dono l’abast per a classificar-les, revelar-les i saber què fer-ne.

Moltes vegades el plaer és fer-les.

Després ve el revelar-les, triar, fer-ne una sèrie o un àlbum. Si les he fet a algú i li han agradat, regalar-se-les, si són composicions, bodegons, plantes, paisatges... fer-ne àlbums i passar a un arxiu, calaix, on s’acumulen a milers.

Res, que aquest cop he fet la tetra agafant quatre fotografies diferents, totalment distintes i gairebé al atzar.

 

Arròs al Delta

 

 

Noruega

 

 

De ben segur que ara no està així. M’imagino el monument que hi ha al Cap Nord ben cobert de neu i totes les carreteres glaçades.

Preferim la caloreta d’estiu, tot i que quan vam fer aquestes fotos no en hi havia gaire, fins i tot un fred intens quan hi havia vent, però al menys no calia posar cadenes.

 

Llacs a Noruega

 

 

Circulant per les carreteres de Noruega vas alternant rius, amb fiords, llacs,salts d'aigua...
Els llacs sovint es comuniquen entre sí per rierols i és una de les coses més característiques del paisatge.
A la resta d'Escandinàvia hi ha també molts llacs, Finlàndia n'està ple, però a un nivell molt similar. Els Noruega està a diferents alçades i cada revolt per fer una petita ascensió, en descobreix un de nou 

 

 

 

 

Paisatges

                       Sempre m'han interessat els diferents nivells de visió a distància. Com es difuminen les diferents carenes, i si a sobre hi ha boires, una sola imatge permet fer-ne moltes vistes. Res, només un pensament.

                     Aquí m'ha interessat la gama de verds, la composició en sí: un primer pla de verds i torrats, un nivell central de moltes tonalitats i un fons siluetat, amb ombres en alguns punt càlides. El cel, afortunadament no és uniforme.

                            Al apropar-se a l'arbre... si hagués vist fa poc la pel·lícula de Hitchkoc el cor s'hauria aturat, però no, d'això en fa molts anys i va ser un moment d'admiració envers un núbol viu i canviant

                         Un pantà vora Graos, aigua calma que ocupa una vall bastant planera.