Quan vas a un poble què és el que has de fotografiar?

 

 

 

Aquest cap de setmana hem estat a Salo, un conjunt de cases dins el terme municipal de Sant Mateu de Bages.

 Depèn el moment tinc tendència a fotografiar unes coses o altres. Generalment faig reportatge bastant complert del lloc que visito. Edificis, carrers, gent que em sembla curiosa o representativa del lloc... si hi ha un esdeveniment, festa popular, també quedarà en alguna de les fotografies.

Hi ha temes que no em salto, que en vaig fent col·lecció. Portes, parades d'autobús, flors i bolets en són objectiu principal.

Sovint m'adono que tinc milers de campanars, de portes, de paisatges, d'animals en llibertat... de plats a restaurants... i no em ve de gust insistir en aquell tema, i selecciono molt. Cada dia l'inicio amb el propòsit de fer una bona foto abans d'anar a dormir. Una mirada, la gossa descansant... sempre hi ha inspiració. Des de fa temps no tinc complicitat per a fer fotografies amb persones, i oferir el servei professionals, encara que no tingui tarifa, generalment accepto la voluntat, que el destinatari, o destinatària, digui si val o no val.                        

Es veu que ahir estava jo molt selectiu i en la visita a Salo sols vaig fer cinc fotografies. I no és que sigui una població menys atractiva que d'altres, senzillament no buscava una foto d'arxiu més, volia alguna cosa que m'omplís. I aquestes quatre fotos, la tetra, són el resultat, una tria entre cinc.

Autorretrats, el trípode existeix

 

 

Estúpidament dits “selfies”.

Em molesta sobre manera que es facin servir anglicismes per definir paraules que ja s’havien “inventat” abans.Com si tot el que té més de dos dies ja fos antic i anacrònic.

 

 

 

Evolució: Adult, amb empenta i poc m’importava el que pensessin o diguessin els demès. Ara tampoc, però no hi ha l’empenta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

    Anys d'estar present, però molt sovint a  l'ombra. Agafo una frase d'en Titot "Les coses importants es fan en silenci"

 

 

 

L’edatisme fa forat. La societat et va arraconant i veus que pots lluitar contra els molins, Quixot, o aprofitar l’ombra que fan, amb bona companyia.

 

Successió. Cal preparar a les noves generacions per a que puguin ser autosuficients quan ho necessitin

 

Fons vegetals

 

Durant anys, per fer anuncis o composicions on cal un fons neutre que no sigui llis, he anat fent un banc de fons vegetals. En aquest cas de fruites exposades al mercat de Tordera.

L’ inspiració sorgeix a qualsevol lloc on vulguis mirar, en lloc de limitar-te a veure.

 

Cap alt

 

Fa uns dies llegia un article on es comparava el pes que ha de suportar el coll segons la posició en que portem el cap.

Si anem drets, mirant al front, són uns 8 quilos. Si portem el cap inclinat mirant el terra a uns deu o dotze metres, resulta que les cervicals aguanten un 15 quilos, i si la nostra mirada va just davant els nostres peus, com ara mateix escrivint a l’ordinador i veient el teclat gairebé des de sobre... superen els 30.

Conclusió: anar amb el cap dret, l’esquena el més tesa possible.

I així, passejant per Praga, vas apreciant les coses que hi a en alçada.