Tant estic content, amb brots esperançadors que albiren un futur no llunyà molt profitós, com ben ensorrat, amb les flors caigudes sense que hagin donat fruit.
I sense que ho pugui controlar gaire, una pluja externa de coses i ambient positiu em fan renàixer les il·lusions i creure que tot pot anar millor. I de sobte, un cop trenca algunes de les flors, les deixa a terra i sembla que si nungú fa res es marciran.
Però una nova arribada de coses positives, un somriure, un reconeixement... torna a portar a la part verda, fins que algú s'encarregui de tornar-me a la faceta de desànim.
I és que la vida sembla ser així, cíclica, com les estacions de l'any, que a vegades són més llargues i d'altres no, i és difícil de controlar, tot i que preveient... cal gaudir molt de l'època bona i posar-se dins la closca quan hi ha trons i llamps i no cau aigua.
És el que m'ha inspirat aquesta sèrie de fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada