Vam plantar un cirerer, en el centre del jardí, amb l’esperança
de que creixeria, i donaria cireres i ombra.
El primer any va florir poquet, i vam tastar deu o dotze
cireres.
El segon, va florir molt, però els ocells es van emportar
tot, abans de que ens semblés madur
El tercer any ho vam protegir amb una xarxa, i en vàrem
collir bastantes
El quart any la combinació de calor, poc reg, no hi érem, i
formigues i pugó van acabar amb ell
El cinquè any hi havia la fe de que sortiria algun brot,
però sols va quedar un tronc. Ben dret, que va servir com a base per penjar les
hamaques. I ben prop seu un matoll de fonoll, que sense tenir-ne cap cura ens
va donar flors grogues i espectacle dels insectes que en feien ús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada