Per Súria em va
sorprendre un antiquari, de porta oberta i amb les parets farcides d’elements
que fa mig segle eren totalment normals a les cases. Ara són objecte curiós i
per a col·leccionistes.
Però el que em va agradar més va ser a dues persones grans,
assegudes en cadires dins la botiga, que anaven murant com la colla de “pixapins”
que entràvem anàvem mirant les coes, i alguns tocant-les. Llavors l’home, s’aixecava
, i amb una vara, sense fer mal, tocava la mnà del desconsiderat que no feia cas
dels cartells,
I un dels cartells és el que m’ha inclinat a incloure
aquesta treta en la meva col·lecció. La declaració d’amor que hi ha en la
darrera de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada