divendres, 18 de novembre del 2016

Tossa

 Tossa és molt més que la murada i la seva torre. Però sense elles no seria Tossa.
Vam fer una de les nostres sortides d'un dia, veure la població des de diferents angles, gaudir dels seus racons i detalls i agrair fer-ho fora de temporada  turística.



dijous, 17 de novembre del 2016

Amor d'antiquaris














 Per Súria em va sorprendre un antiquari, de porta oberta i amb les parets farcides d’elements que fa mig segle eren totalment normals a les cases. Ara són objecte curiós i per a col·leccionistes.
Però el que em va agradar més va ser a dues persones grans, assegudes en cadires dins la botiga, que anaven murant com la colla de “pixapins” que entràvem anàvem mirant les coes, i alguns tocant-les. Llavors l’home, s’aixecava , i amb una vara, sense fer mal, tocava la mnà del desconsiderat que no feia cas dels cartells,
I un dels cartells és el que m’ha inclinat a incloure aquesta treta en la meva col·lecció. La declaració d’amor que hi ha en la darrera de les fotografies.




dimecres, 16 de novembre del 2016

Les flors del cirerer i el fonoll



 

                                                                                                             










Vam plantar un cirerer, en el centre del jardí, amb l’esperança de que creixeria, i donaria cireres i ombra.
El primer any va florir poquet, i vam tastar deu o dotze cireres.
El segon, va florir molt, però els ocells es van emportar tot, abans de que ens semblés madur
El tercer any ho vam protegir amb una xarxa, i en vàrem collir bastantes
El quart any la combinació de calor, poc reg, no hi érem, i formigues i pugó van acabar amb ell
El cinquè any hi havia la fe de que sortiria algun brot, però sols va quedar un tronc. Ben dret, que va servir com a base per penjar les hamaques. I ben prop seu un matoll de fonoll, que sense tenir-ne cap cura ens va donar flors grogues i espectacle dels insectes que en feien ús.



dimarts, 15 de novembre del 2016

dilluns, 14 de novembre del 2016

Per Sant Romà de la Clusa





Per un camí bastant estret, boscos i prats, amb precipicis sovintejant...però molt maco.