Visita a la Sagrada Família (Barcelona)

Quan tenia setze o disset anys anàvem amb els amics a córrer per les obres de la Sagrada Família. Pujar, baixar corrent per les torres... Una nova visita passats els quaranta ja va ser diferent, ja no corria al pujar escales, la nau segui amb les seves eternes obres, encara et podies moure per diferents llocs, i passar entre gent que treballava la pedra. Quan hi he tornat el 2023, tot està estipulat, només pots pujar a una torre, has de fer cua per entrar més val tenir l'entrada per anticipat. La nau és majestuosa, la façana d’en Subirats ja està acabada, i moltes de les fotografies que vaig fer anteriorment ja no es poden repetir. Unes reixes augmenten la seguretat, portes que abans estaven obertes estan tancades... és el que passa quan tornes a un lloc conegut passats uns anys--- Quan viatges a un lloc nou no tens punt de comparació, t’agrada o no t’agrada. Tot i així, el monument és espectacular, i et pots recrear amb multitud de detalls.

Quina neta més fantàstica que tenim!

 

Detalls del Corredor

 

 

 

Un passeig pel bosc, prop de casa, sempre és un luxe, un aliment per a l'esperit. Una estona per gaudir de cada detall, de cada passa.
La natura va fent, s'arrapa a la terra, uns arbres van substituint a d'altres, com a la humanitat unes generacions van ocupant el lloc de les altres, per molt que es vulguin aferrar al passat. I les noves no són millors ni pitjors, tenen unes altres circumstàncies.

Viatjar

 

 

Viatjar obre la ment. No és el mateix viatjar que fer turisme. Viatger és el que va poc a poc i va veient paisatge i persones, tractant d'entendre què és, com s'ha fet i perquè funcionen així.Turista és el que ja té l'allotjament reservat, i que dijous toca estar allà perquè divendres cal arribar a... on ens espere, ja que està contractat. Turista és el que baixa d'un autocar, duu unes instruccions sobre el que ha de veure i a meitat de descobrir una cosa interessant ha de córrer perquè l'autocar no el deixi a terra.
Viatjar és comprar en els mateixos supermercats i botigues que els qui viuen al territori, i poder-te quedar dalt d'una pedra veient com marxa el sol.
Aquestes fotografies són d'Escandinàvia, país humit i amb grans zones deshabitades, que no té res a veure amb Catalunya. 

Llacs a Noruega

 

 

Circulant per les carreteres de Noruega vas alternant rius, amb fiords, llacs,salts d'aigua...
Els llacs sovint es comuniquen entre sí per rierols i és una de les coses més característiques del paisatge.
A la resta d'Escandinàvia hi ha també molts llacs, Finlàndia n'està ple, però a un nivell molt similar. Els Noruega està a diferents alçades i cada revolt per fer una petita ascensió, en descobreix un de nou 

 

 

 

 

Serà aquesta la darrera primavera?

 Aquestes flors ja són record.

Ja no hi estan. I cada any hi ha hagut la certesa que a la primavera següent en tornaran a sortir. Si no aquestes, unes altres.

I la primavera vinent espero que es repeteixi el cicle. Però els especuladors han amenaçat. Tota la terra s’ha de cobrir de ciment, i de fer habitatges, per a que vingui gent a qui li expliquen que venen a la natura, que cada cop va quedant més llunyana...

 

 

 

Miquelets a Arenys

El passat 7 de maig, els Miquelets van muntar un campament a la platja d'Arenys de Mar, i durant el Cap de Setmana van mostrar, a curiosos i turistes sorpresos, com era la vida en un lloc així, quan era un dels últims reductes de l'exercit català davant els borbònics que assetjaven Barcelona.

D'aquí sortien embarcacions amb queviures per a la ciutat.

Només poso 4 fotografies de les més d'un centenar que hi vaig fer.