És un lloc molt ampli, al final de carrers importants. Un cercle d’estàtues amb un conjunt escultòric al centre.
Herois.
Perquè s’homenatja com a herois a guerrers, a reis, sempre vestits a punt del combat, contra els enemics estrangers, els altres.
Herois.
Què és ser heroi? Arriscar la pròpia vida per salvar o millorar la dels altres. Pot ser-ho un metge experimentant amb si mateix, un bomber prenent decisions on pot sortir malament, un anònim que es llença a l’aigua per rescatar algú que sol no se’n surt...
Es banalitza amb la paraula heroi. Un futbolista que marca un gol en el darrer minut? Un cabdill que no es mou del seu despatx i envia a la mort a molts del joves del seu país?
La història recorda com a herois als qui guanyen les guerres, sovint sense entrar en el camp de batalla, i potser són més herois els que han perdut, que han lluitat sabent-se perdedors per aconseguir que els seus es retirin o fugin.
En fi, que los societats necessiten tenir herois, i la major part dels qui ho són queden totalment anònims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada