moments d'estar content

Hi ha fotografies, moltes, que tenen la seva història.

Avui en poso quatre, de moments en que he estat bé. I començo per lamés nova, la que jo estic aguantant una samarreta de l'espanyol que m'han donat en el sorteig que es va fer en el 35è aniversari de la Penya Blanc i Blava del lloc on visc. La foto me la fa la Núria, que em va acompanyar i havia sentit que li deia: De tots els premis que sortegen em faria il·lusió una samarreta.
Llàstima que l'endemà, avui, l'Espanyol hagi tingut un altre mal resultat, aquest cop amb el Valladolid.

Una altre és la meva olla. Sempre li he tingut molta estima, m'ha acompanyat més de 50 anys, i recentment se li ha trencat una nansa. No l'he pogut arreglar, i una de nova farà la seva funció, però ara farà de test i alguna planta que no necessiti molta aigua, no li faré forat, ocuparà el seu interior.

Rossinyolics, camagrocs... Tenim un lloc on cada any en fem collita i els assequem per tot l'any següent. Anar-los netejant porta feina, però mai falten en els nostres guisats: macarrons, estofats, fins i tot la paella que fem en porta, i frescos en truita també tenen el seu lloc.

Les cebes florides.Les collim de l'hort segons necessitat, però de vegades s'espiguen i queden espectaculars. llàstima que queden dures i han gastat tota la seva força en anar cap amunt. Però fotogènicament m'agraden.