Una estona veient com peten les onades acaba fent meditar.
Mai són iguales. Tractes de preveure fins on arribaran de la
sorra, i generalment erres.
La mateixa aigua, en el mateix lloc és irrepetible.
El soroll sí que sembla igual, i de ben segur que no ho és.
Potser l’aguditzar més la vista fa que ho distingeixi millor i no tinc l’oïda
tant educada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada