Fa dècades els circs eren, podien ser, cutres, de gent molt humil que anava rodant d'un lloc a l'altre i ensenyava el que sabia fer sense poder estar gaire en un mateix lloc. Poc a poc han hagut de millorar l'espectacle si volen subsistir. La competència de la televisió, que porta l'espectacle davant el sofà ha estat ferotge, i barata.
La vida en el circ és molt diferent a la dels qui estan sedentaris. Fa uns anys vaig entrevistar als habitants d'aquestes petites poblacions que són els circs. Tenen fills, que segueixen el curs escolar amb mestres que passen tota la temporada amb el circ, amb un vagó escola, amb la seva petita biblioteca.
Els pallassos no estan sempre contents, sovint tenen mala llet. Els trapezistes són gent molt unida, depenen molt els uns dels altres, s'hi juguen la vida, o una bona costellada. Tot el circ és com una gran família, i moltes parelles es fan allà.
La prohibició de fer servir animals ha fet desaparèixer als domadors, uns personatges apart, més lligats a les seves bèsties que a les persones.S'han anat substituint per algun número amb gossos, però no té la majestuositat dels lleons o elefants. Malabars, equilibris en motos o màgia tenen el seu lloc. També hi ha els mecànics, els qui tenen cura del vestuari, els acomodadors, vigilats de la porta, els relacions públiques, que solen ser els presentadors, però la seva tasca principal éws aconseguir bolos i fer tractes amb qui els ha de contractar, gestionar permisos...
Acostumen a acampar en cercle, en voltant de la gran carpa. Amb els vehicles més macos a l'exterior, el Circ Raluy n'és un bon exemple, i les caravanes i camions d'habitatge a la part més central, on també hi ha les cuines, les màquines de rentar roba... i tot això apareix en una tarda i de la mateixa manera ja no hi és en mig matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada