A l’hort sempre hi tinc cebes. Amb l’afany de que no hagi de
treure moltes herbes ho he cobert amb una malla espessa de la que tracto que
sols surti el que planto per un forat.
Això té avantatges, principalment amb tomàquets, pebrots...
però amb les cebes costa molt de fer que creixin bé, sempre cobertes de terra,
i a l’hora de treure-les s’ha de fer el forat de la malla més gran, perquè a
vegades no surt.
Però generalment surten a la vegada més cebes de les que
consumim, i les vaig agafant a mesura que les mengem, encara que de vegades, si
hi ha temps, n’agafo forces i en fem sofregit, que congelem.
El cas és que moltes acaben florint, i són molt maques.
Aquestes solen tenir la tija estellosa, que no serveix per a res, però el bulb
i la base de les fulles és molt apte per guisar.
I el que motiva aquestes fotografies, són, o em semblen,
maques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada