Aquesta olla m'ha acompanyat en molts viatges, crec que fins i tot ha anat en motxilla, i daixò pot fer més de 40 anys.
Ara està a l'autocaravana, fumejant una sopa, de les que la Núria se sent tant orgullosa, i jo també, perquè hi va col de l'hort, algun cigró, de pot, una mica de fideu, arròs, greix de pernil, que sempre guardem en tallar-ne, per fer sopa...
Són aquests petits plaers que alegren la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada