Entrenament

 

 

Veure un entrenament complert, un dia qualsevol, d’un equip de futbol fa veure moltes coses.

Que l’entrenador ha de fer de psicòleg per gestionar un grup on hi ha egos, amistats i rivalitats.

Que la preparació física és vital per a fer després exercicis tàctics. Que qui entrena no és una persona sola, calen auxiliars.

Que en els simulacres de partit s’ha d’assignar a cada jugadora, en aquest cas, un rol definit, d’atacant, de defendre, de robar pilotes... fins i tot em va cridar l'atenció l’especialista que només ataca, amb qualsevol dels dos equips si li passen la pilota: qui li fa la passada el té al seu favor, i quan l’equip la perdi torna a quedar neutre, a favor de qui li doni la pilota.

La importància d’aturar sovint l’activitat física per parlar i comentar coses...

Una altre manera de veure futbol.

 

 

 

Sant Quirze de Safaja i la Balma de l'Espluga

 

 

 

Sortida d'un matí, amb ganes de passejar pel bosc i veure la Balma de l'Espluga, a Sant Quirze de Safaja.

No ha estat gens fàcil trobar el camí per arribar-hi. Una senyalització indicant Escola de la Balma ens ha portat per un camí maco, des de l'església,  fins l'escola. Allà cap indicació. És diumenge i la única persona amb qui ens creuem, passeja un gos i fa pensar que és de la zona, ens diu que el camí surt de l'església. Per tant donem per fet que ens hem equivocat i reculem.

La població antiga és petita, amb carrers amb escales, molt desnivell.

De nou a l'església. Cap indicació

 

 

 

 

Una senyora ens diu que efectivament, ho havíem fet bé. Davant de l'escola surt un camí que va fins la Balma, però que no està indicat.

 

 

 

Ja per aprofitar el temps anem a veure el parc de l'aigua, que està al costat i sí que està senyalitzat. Lloc tranquil, on s'embassa l'aigua del Tenes i crea un espai maco, amb plàtans i una àrea de jocs infantils. Dins l'aigua barbs de muntanya i ànecs. Anuncien que hi ha tortugues, però en la poca estona que tardem en vorejar-lo i tornar enrere no en veiem.

De nou davant l'església, la senyora que ens hem trobat abans vol ampliar informació, i gràcies a la que ens dóna arribem.

Efectivament el camí surt creuant la carretera davant l'escola, i gairebé a l'inici del camí trobarem una cadena i un cartell, que afirma que està des de que era petita, li faig uns 60 anys, dient que no passis que hi ha despreniments: Diu que no en fem cas, i que després hi ha una bifurcació i agafem la menys usada, la de l'esquerra.

Així, per un corriol molt agradable, arribem a la Balma de l'Espluga.
 

Preparant l'ombra

Aquest 2020, mentalment no hi ha hagut primavera, tret de l'al·lèrgia.
Tot ha estat estrany, la feina, les relacions socials... el fet d'estar a casa tantes hores, i principalment el no fer plans.
Altres anys estaríem pensant on anar de vacances. Per Pasqua hauríem seguit una tram més del riu Duero, que anem resseguint aixi per la primavera. Però no. A casa! I treballant més que mai, perquè fer-ho a distància fa que no tinguis les coses necessàries quan cal.
I ara s'ha acabat la primavera, l'estiu és incert i la meva filla espera a la Irati, per primers de juliol, per tant tampoc volem planificar res.Tot és un "ja veurem" "anar-se adaptant".
El que sí que és inqüestionable és que fa calor, i hem pensat en posar una malla que protegeixi una àrea del pati. Això és laboriós, i una de  les primeres coses ha estat preparar una gran extensió de malla, un bon tros per a cada casa de la família, i la col·laboració familiar ha estat una de les coses bones del confinament.

skate

Budapest, quan encara era inimaginable per a la major part de la humanitat que vindria després una pandèmia que mataria milers de persones i arruïnaria a varis milions.
En la plaça de davant del mercat un bon grup de joves jugaven amb els seus patins, assajant piruetes una i altra vegada.
La major part ho fan per autoestima, aconseguir allò que volen fer, repetint una i altra vegada. Altres ho fan per guanyar-se un respecte davant del grup, o enlluernat a alguna de les poques noies que ho estan mirant.
A mi em van cridar l'atenció alguns, i anava veient l'evolució i progrés del seu repte. Un en particular s'entestava en agafar carrera aprofitant algun moment en que no passessin vianants i saltar un banc de pedra caient a l'altre banda, on hi havia un desnivell de poc més d'un metre.

Vaig disparar vàries vegades fins tenir una seqüència en que ho aconseguís.

 Això és el que veig al sortir de casa. I em recorda que soc un privilegiat i he d'estar content de tenir el que tinc. Encara que em doni al·lèrgia, però és molt maco.

across 13

Aquesta sèrie de fotos, del juny del 2019, és una de les que més satisfet he quedat, i per a no posar-les totes seguides, surten d'en tant en tant, programades a temps futur.

Com vota el govern?

               Com vota el govern?

Les quatre fotografies corresponen al Ple Municipal de Cardedeu, el darrer dijous de gener del 2020

Els nou membres de govern, dos de CUP, Lucchetti i Muñozi la resta d’ERC, van votar generalment d’acord. Aquestes quatre fotografies tant corresponen a vots favorables a uns assumptes o contraris a mocions de l’oposició. Per a aquesta sèrie és totalment indiferent

En la primera foto, Hug Lucchetti és en la única en que vota amb la ma esquerra

Laia Muñoz aixeca un dit, Ramon Arribas porta un boli, que perllonga el seu índex

Núria Pujolàs té el braç gairebé a 90  graus, amb discreció, no cal destacar més.

Enric Olivé, l’alcalde, no aixeca el colze de la taula. Posició de pantocràtor beneint

Rafel Caballeria separa ostensiblement els quatre dits, i Verònica Vidal saluda a la romana, amb el braç sense doblegar el colze.

Miquel Pujadas és el nen de la classe que vol cridar l’atenció del mestre i Dolors sala ho fa amb la ma oberta mostrant la palma

En la segona foto Hug aixeca l’índex, ha canviat de braç i fa cara de pocs amics

Laia està igual que en l’anterior, mentre que Ramon segueix amb el boli a la ma, però aquest cop amb la ma oberta i amb el polze tancat perquè no li caigui l’estri d’escriure.

Núria Pujolas segueix amb el braç gairebé en 90 graus, ma oberta, franca, mentre sembla distreta per una altre cosa

Enric Olivé segueix en pla pantocràtor, mentre Rafel Caballeria no pot anar més amunt, s’endevina la camisa sortint sota el jersei.

Vidal Oltra ajunta el braç al cap, entre les dues columnes que te al costat

Pujadas torna a donar importància al dit index, però té un posat seriós, poc entusiasta

Dolors Sala sembla preocupada per si no la veuran darrera la columna. Ma oberta amb tot el palmell

A la tercera fotografia

Lucchetti hi posa dos dits, Laia Muñoz és la que sembla cridar l’atenció de la mestre , amb cara de resignació a que ha d’esperar.

Arribas ha deixat el boli. Hi posa dos dits, sense entusiasme, mentre està llegint alguna cosa

Pujolàs tanca més l’angle del braç, però té l’atenció en un altre lloc.

Olivé aixeca el colze de la taula i separa una mica els dos dits que aixeca

Caballeria torna a alçar el braç perquè quedi ben clar el seu vol

Vidal Oltrà, a l’igual que l’alcalde, mostra més entusiasme per aquest vol, i quasi s’iguala en alçada als seus dos veïns

Pujadas hi posa un braç potent, on la ma queda en segon terme, braç que xoca amb el de Dolors Sala, que torna a estar interessada en alguna cosa que la columna li tapa en altres moments

.

La quarta fotografia gairebé és una corroboració de l’estil de votar de cada un, encara que hi ha algunes variacions

Hug Lucchetti té un vot disciplent, amb l’altre braç s’aguanta el cap

Laia Muñoz i Ramón Arribas són dels més uniformes, la Laia aixecant un dit i votant sempre amb la dreta, i Ramon també ho fa destrament, acompanyant-se altre cop d’un boli, que aquest cop agafa amb tots els dits..

Núria Pujolàs torna a estar distreta mirant alguna cosa a la seva esquerra.

L’alcalde segueix amb dos dits, però l’aspecte de benedicció ha canviat a una victòria  no molt ostensible.

Rafel Caballeria continua amb el premi a qui l’aixeca mes, braç en 180 graus

Verònica Vidal, per a aquesta votació s’ha posat les ulleres, igual que ha fet l’alcalde, i tot el Govern, a excepció dels dos que estan als extrems, mostra correccions visuals.

Pujadas vota amb la ma esquerra, d’altres cops ho fa amb l’altre, i el gest del braç dret ocupant amb autoritat la taula li dona un aire de fermesa, o cansament, que no es veu en les votacions anteriors.

Dolors Sala repeteix amb el braç dret i els dits ben separats, amb la ma més recollida que en ocasions anteriors.